Publicitat
Publicitat

CRISI DE LES FINANCES PÚBLIQUES

La prima de risc espanyola es dispara fins als 326 punts i eleva la factura financera de l'Estat al 6,04%

Grècia i EUA tornen a sacsejar la borsa i els mercats de deute

La treva sobre el deute espanyol i els valors financers europeus a la borsa no ha durat ni dues jornades. Una nota de Moody's sobre les finances gregues va propiciar ahir un altre atac als mercats.

Com molts experts ja apuntaven, l'acord sobre el segon rescat de Grècia no ha portat la tranquil·litat als mercats de deute i a la renda variable, que continuen inquiets i acusen importants retrocessos cada vegada que s'intueixen noves situacions de tensió. Ahir, de nou, el país hel·lè va tornar a ser al centre de totes les mirades amb una nova rebaixa de qualificació del seu deute per part de Moody's, que el deixa a un pas de la fallida en considerar la proposta de la Unió Europea (UE) com un impagament. A les pors dels inversors s'hi sumava ahir també la incertesa sobre la salut de les finances nord-americanes, a l'espera d'un acord que no acaba d'arribar entre demòcrates i republicans per ampliar el sostre de deute del país.

I, novament, els damnificats per les alertes sobre els eventuals impagaments van ser els països que s'han situat en la diana de la percepció de risc internacional: Espanya i Itàlia. La prima de risc espanyola va tornar a escalar fins als 326 punts, la qual cosa situa de nou l'interès que ha de pagar l'Estat per emetre bons a deu anys per sobre del 6%. El diferencial entre el bo italià a deu anys i l'alemany també es va enfilar fins a 290 punts. Un encariment de la capacitat del país per finançar-se al qual els països de la UE pretenien posar fre amb l'acord sobre el nou rescat de Grècia, que certament va tenir el seu efecte els dies posteriors a l'encaixada de mans comunitària, però que es va esvair divendres quan Fitch va qualificar les ajudes "d'impagament restringit" i va retornar definitivament les tensions als mercats ahir amb el nou toc d'alerta de Moody's.

Consideració d'impagament

L'agència de qualificació va fer pública ahir una nota en què justifica la rebaixa de ràting per la combinació del programa de suport de la UE i les seves propostes de bescanvi de deute, que suposaran "substancials pèrdues econòmiques per als inversors privats", és a dir, els bancs privats que van comprar bons grecs. L'Institut Internacional de Finances (IIF, en les seves sigles en anglès) va estimar que aquestes pèrdues molt probablement superaran el 20% de la inversió. Moody's planteja aquest escenari de continus desafiaments en la solvència del país hel·lè en el mitjà termini, ja que "el deute grec continuarà superant el 100% del producte interior brut (PIB) del país en els pròxims anys", asseguren els experts de l'agència. Tanmateix, Moody's conclou que la política d'austeritat grega i el nou rescat europeu haurien de ser suficients per, en primer lloc, estabilitzar i reduir el deute del país, i de manera paral·lela, evitar el risc de contagi d'insolvència a d'altres estats.

Les borses, a la baixa

Però el risc de contagi continua present en la ment dels inversors internacionals, que no acaben d'estar tranquils amb les solucions que es van plantejant i que, un cop més, en la jornada d'ahir van atacar els mercats espanyol i italià. Tot i així, els líders europeus segueixen fent notar la importància de l'acord tancat per rescatar Grècia. És el cas del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que va reiterar ahir en la seva visita a Londres que "la zona euro no deixarà caure Grècia". Al seu costat, el primer ministre britànic, David Cameron, no va escatimar afalacs pels esforços d'Espanya, i va ressaltar la importància que té per al Regne Unit una zona euro estable, tot i no participar en la moneda única.

Alienes als desitjos d'estabilitat dels líders europeus, les borses van tancar amb un nou dia de caigudes. L'Íbex-35 va iniciar tard la jornada -els primers canvis van registrar-se pels voltants de dos quarts d'onze- per problemes tècnics, segons va fer saber Bolsas y Mercados Españoles (BME). L'inici de sessió va ser a la baixa, però les pèrdues es van accelerar a mitja sessió, amb l'obertura dels mercats nord-americans i els dubtes sobre si finalment republicans i demòcrates arribaran a un acord sobre el deute abans que el país entri en fallida dimarts de la setmana vinent.

El selectiu espanyol va retrocedir un 1,92%, fins als 9.866 punts, arrossegat pels valors bancaris, que van reaccionar a la nacionalització de la Caja de Ahorros del Mediterráneo que el Banc d'España va comunicar divendres. Uns bancs que continuen patint les conseqüències generades pels dubtes sobre la seva solvència derivats de les eventuals pèrdues que encara poden tenir per la seva exposició al sector immobiliari i al deute sobirà de països rescatats que tenen en cartera. Bankinter va perdre un 4,84%, Banco Popular un 4,79%, BBVA un 3,48%, Santander un 3,21%, Sabadell un 3,19% i CaixaBank un 1,32%.

La resta de places europees també van tancar amb pèrdues, amb l'excepció d'Alemanya. Entre els selectius europeus, el més castigat va ser l'FTSE MIB de Milà, amb un retrocés del 2,48%. El responsable de la caiguda va ser, igual que en el cas espanyol, el sector financer.

Però com en totes les batalles, en la d'ahir també hi va haver guanyadors i perdedors. El nou atac a les borses i als mercats de deute va tornar a disparar la cotització dels valors refugi. És el cas de l'or, que va atreure tots els diners que busquen inversions segures. El metall preciós va assolir ahir un nou màxim històric en situar-se en 1.624,07 dòlars per unça, segons informa Reuters. És la conseqüència de la desconfiança en els bons del tresor dels Estats Units.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT