Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

La rebaixa de la nota d'Itàlia encareix l'emissió espanyola

Grècia acomiadarà el 30% dels funcionaris

Grècia va revelar ahir detalls de les mesures que impulsarà a canvi de continuar rebent el suport financer de les institucions internacionals. Atenes insisteix que seguirà a l'euro.

Grècia tindrà una tercera part menys de funcionaris als ministeris d'aquí quatre anys. La duríssima retallada, que ahir revelava la televisió grega Mega, és un nou intent del govern de Iorgos Papandreu de demostrar que està realment compromès amb els objectius que li ha marcat la troica (la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu). Segons el canal de televisió, el govern s'hauria compromès a suprimir 150.000 funcionaris ministerials més fins al 2015, que se sumen als 200.000 que ja han perdut el seu lloc de treball per les primeres retallades.

En un estat de poc més d'11 milions d'habitants, els plans del govern per reduir el dèficit públic asfixien el país, però la disciplina pressupostària és l'únic camí que té Grècia per evitar la fallida. Sense complir estrictament amb els plans d'austeritat, els membres de la troica no seguiran estenent xecs i el país es veurà abocat a una suspensió de pagaments. O a la sortida de l'euro. Un diari local assegurava ahir que l'executiu grec farà un referèndum perquè els ciutadans decideixin si volen seguir a l'eurozona. La idea, però, va ser desmentida pel ministre de Finances, Evangelos Venizelos. "La participació de Grècia a l'euro és irreversible", va assegurar.

La troica torna a Atenes

Les noves promeses del govern grec sembla que han convençut la troica. La missió d'inspectors internacionals tornarà a principis de la setmana que ve a Atenes, segons va anunciar ahir a la nit la Comissió Europea en un comunicat. Venizelos va celebrar una nova reunió telefònica amb els responsables de la troica i sembla que els va convèncer de la voluntat del seu govern de complir amb el pla.

Els inspectors hauran d'analitzar si l'executiu hel·lè fa les retallades promeses. Si així ho confirmen en el seu informe, l'FMI i els socis europeus podrien donar en els propers dies o setmanes el vistiplau al desbloqueig de 8.000 milions d'euros que Grècia necessita abans del 13 d'octubre per no fer fallida. Segons el ministre de Finances, després d'aquesta data, el seu govern no tindrà diners ni per pagar sous públics ni pensions.

Tot i que el discurs oficial de Brussel·les és que no es preveu una suspensió de pagaments de Grècia, continuen sonant amb força els rumors d'una fallida ordenada. Un dels economistes que més prestigi ha guanyat en aquesta crisi, el professor de la Universitat de Nova York Nouriel Roubini, va publicar ahir al seu blog del Financial Times que el millor que pot fer Grècia és una suspensió de pagaments i sortir de l'euro. "El retorn a la moneda nacional i una devaluació dràstica permetrien a Grècia tornar ràpidament a la competitivitat i al creixement", va escriure Roubini. També l'agència de qualificació Fitch va recomanar ahir a les autoritats hel·lenes una suspensió de pagaments, però no que abandonin la moneda única. La sortida de l'euro, advertia Fitch, seria negativa per a tota l'economia europea.

Les coses no pinten tan negres per a Itàlia, però ahir el país va veure com, pocs dies després d'haver impulsat un nou paquet de reformes d'estalvi, l'agència de ràting Standard & Poor's (S&P) va rebaixar la qualificació del seu deute un esglaó fins a situar-lo en A. L'agència va justificar la decisió pel dèbil creixement que tindrà Itàlia a conseqüència de les últimes mesures d'austeritat aprovades i la fragilitat de la coalició de govern del país que, segons S&P, "limiten l'habilitat de l'executiu per donar una resposta decisiva als reptes interns i a l'entorn macroeconòmic extern".

La notícia no va agradar gaire a Silvio Berlusconi. El primer ministre italià va denunciar que la decisió estava motivada per consideracions polítiques i no econòmiques, una crítica rebutjada per S&P. L'agència va assegurar que les seves avaluacions estan basades en anàlisis "independents". La prima de risc italiana també es va contagiar de l'opinió de l'agència i va escalar gairebé fins als 400 punts.

Suport de la CE

La Comissió Europea va defensar la solvència d'Itàlia i va reiterar la seva confiança en els plans d'austeritat. Segons el portaveu comunitari d'Economia, Amadeu Altafaj, la reducció del dèficit públic d'Itàlia és un "prerequisit perquè hi hagi un creixement sostenible".

Brussel·les insisteix en la necessitat de disciplina pressupostària, una idea que topa amb els principis de les grans agències de qualificació, la majoria establertes als Estats Units. De fet, les agències, seguint la doctrina nord-americana de més austeritat significa poc creixement i debilitat de l'economia, castiguen els països de l'euro que aposten per la disciplina fiscal com a recepta per sortir de la crisi.

La rebaixa del nivell de solvència a Itàlia és també un avís per a Espanya.

Amb la crisi del deute, Roma i Madrid van agafats de la mà. Quan els mercats pressionen Itàlia, ho fan també amb Espanya, per bé que la situació de les finances d'un i altre estat és substancialment diferent. La prova més evident és que ahir el Tresor espanyol va haver de pagar un interès més elevat que en les anteriors subhastes per col·locar bons per valor de 4.457 milions d'euros.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT