Publicitat
Publicitat

LA CRISI DEL DEUTE

El possible impagament del deute espanta els inversors que, tement el contagi, es venen deute espanyol i situen la prima de risc pròxima als màxims històrics registrats al novembre

Grècia amenaça l'estabilitat europea

Cada cop sembla més evident que Grècia no podrà afrontar els seus deutes. La UE vol solucionar el problema sense que sembli que s'està incorrent en un impagament total o parcial del deute.

La crisi de Grècia torna a amenaçar de contagiar la resta d'estats de la zona euro. Els inversors temen que el país presidit per Iorgos Papandreu acabi fent fallida i no pugui fer front a tots els seus deutes. Això va provocar ahir que els inversors fugissin en massa d'alguns països europeus com Espanya i, en menor grau, Itàlia i Bèlgica. Els mercats creuen que si Grècia fa default (impagament total o parcial del deute) aquests altres països podrien ser els següents de la llista.

En el cas d'Espanya, la prima de risc (que mesura la diferència entre els interessos que paguen Espanya i Alemanya pel seu deute) es va acostar als seus màxims històrics, registrats el novembre quan Irlanda va demanar el rescat. Ahir, a mitja sessió, la prima de risc va escalar fins als 282 punts, només set punts per sota dels 289 que es van assolir el novembre. Durant la tarda la tensió es va rebaixar i, al tancament de la jornada, el diferencial es va situar en 274 punts. Això vol dir que Espanya paga ara uns interessos del 5,74% pels seus bons a deu anys. El consens entre experts indica que uns interessos superiors al 6% són insostenibles a mitjà termini.

La paraula default és la més temuda pels mercats, ja que això implica que els inversors perden una part de la seva inversió inicial. I el problema és que, ara, sembla improbable que Grècia pugui esquivar aquesta situació, encara que sigui de manera més o menys maquillada. Alemanya, la primera potència d'Europa i una de les principals posseïdores de deute grec, va suggerir recentment que s'allargués set anys el termini de pagament dels bons grecs. "Alemanya vol garantir que els seus bancs cobrin", explica Jordi Fabregat, professor de finances d'Esade.

El problema és que, encara que es vulgui matisar, els mercats percebrien aquesta operació com un default . "És l'oficialització que Grècia no pot pagar", diu Fabregat. Segons aquest professor, allargar set anys el pagament del deute equivaldria a un impagament del 50%. I això ha provocat la fugida.

I què ha fet Espanya per trobar-se, de nou, enmig d'aquesta crisi? El problema és que tant les administracions com els bancs d'aquí necessiten diners. Els falta líquid. I per tant han de demanar diners als mercats. Però si la prima de risc segueix creixent, els interessos que han de pagar administracions i bancs són massa elevats i, a la llarga, inassumibles. "Ara mateix hi ha tot d'inversors que s'han espantat i s'estan venent deute espanyol per comprar-ne d'alemany perquè el consideren més segur", diu Fabregat. Això fa que els interessos pel deute espanyol creixin mentre que els de l'alemany baixen. I això va eixamplant la prima de risc.

Diumenge, dia clau

Les autoritats europees es reuniran diumenge i dilluns a Luxemburg en una trobada que es preveu com a decisiva per resoldre el problema grec. Però no serà fàcil que Alemanya i el Banc Central Europeu es posin d'acord. La primera potència és partidària d'un default suavitzat per assegurar que, com a mínim, els seus bancs cobren una part dels deutes contrets. Però el BCE creu que això acabaria provocant, com ja es va notar ahir, un efecte dòmino cap a la resta de països, donada la fugida dels inversors.

Alguns experts consideren que l'amenaça grega és un repte d'una magnitud similar a la que Lehman Brothers va representar en el seu moment per als Estats Units. "La probabilitat que l'eurozona visqui un moment Lehman està creixent", va explicar ahir Neil Mackinnon, economista de VTB Capital i exdirigent del Tresor del Regne Unit, en una entrevista amb Bloomberg.

Fa només deu dies, Olli Rehn, comissari d'Economia, va treure pit i va afirmar que la Unió Europea havia estat capaç de contenir la crisi del deute i d'evitar una fallida com la de Lehman Brothers. A la cimera de demà passat, les autoritats europees tenen el repte de seguir mostrant aquesta habilitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT