Papandreu anuncia nou govern a Grècia

Barcelona.Després de la jornada convulsa que dimarts passat va viure l'eurozona en debatre el paper bancari en el rescat de Grècia, el govern socialista grec de Iorgos Papandreu va viure ahir un dels desafiaments més durs des de l'inici del rescat financer a mitjans del 2010. Desenes de milers de persones es van manifestar a les portes del Parlament grec amb l'objectiu d'evitar l'entrada dels diputats per debatre la segona fase del pla d'austeritat i aprovar els pressupostos. Una pressió més que ha obligat Papandreu a replantejar la posició del seu govern i estendre la mà a l'oposició per tirar endavant un govern d'unitat nacional.

"Prou retallades!", "No passaran!", "Estem indignats!" eren alguns dels eslògans que cantaven els joves. La policia, de la mateixa manera que davant del Parlament català, va respondre, però encara amb més contundència. Gasos lacrimògens i més de 40 detencions durant la tercera vaga general des de principis d'any. Corredisses amunt i avall i un efecte multiplicador d'un moviment que té com a epicentre la plaça Sintagma d'Atenes, davant del Parlament, i ja fa 22 dies que dura.

Hores després de l'escomesa, una font governamental anònima -justificant que encara no s'havia concretat res- filtrava la disposició del primer ministre grec a dimitir en benefici de formar un govern d'unitat nacional amb el partit més important de l'oposició, el del conservador Antonis Samaras, que s'ha negat rotundament a acceptar les condicions del pla d'austeritat imposat al país per Brussel·les i l'FMI. Però les negociacions no van funcionar i en un discurs a última hora de la nit Papandreu va anunciar la formació avui d'un nou executiu del Pasok, el seu partit.

Conseqüències econòmiques

El rumor d'una possible dimissió de Papandreu, amb majoria absoluta per cinc escons al Parlament, va remoure els mercats financers i va fer trontollar amb força el deute espanyol. La prima de risc -la diferència de rendibilitat entre el bo alemany a 10 anys i l'espanyol, termòmetre de la confiança en un país-, va augmentar ahir en 15 punts bàsics, dels 245 als 260. De nou al nivell de dilluns, quan va arribar als 260,9, més o menys al rècord del gener passat.

Com més es redueix la diferència amb el bo alemany, millor és la situació econòmica del país en qüestió, i més fàcil resulta el seu finançament. En aquest sentit, el president del BBVA, Francisco González, va recordar fa dos dies que cada cent punts bàsics més en la prima de risc suposen un cost addicional de 12.400 milions d'euros anuals, cosa que representa un 1,2% del PIB en el cas espanyol. L'equivalent en ocupació significa la destrucció de 160.000 llocs de treball. El màxim responsable del BBVA va afegir que l'equilibri ideal seria retallar a la meitat del diferencial: els 130 punts bàsics.

Les agències de qualificació segueixen rebaixant la solvència hel·lènica. Ahir va ser el torn de quatre bancs locals. Standard & Poor's (S&P) va rebaixar tres esglaons el rating de les entitats NBG, EFG, Alpha i Piraeus. D'altra banda, les pors sobre la situació grega van arrossegar totes les borses a Europa, igual que la cotització de l'euro, que va caure un 1,86% respecte a la moneda nord-americana, fins als 1.417 dòlars. Fins i tot el preu del petroli de referència als EUA (Texas) es va veure afectat, i va reduir-se en cinc punts percentuals per col·locar-se per sota els 95 dòlars el barril.

Les condicions de l'oposició

El rebombori d'un govern d'unitat nacional no va convèncer ni els mercats ni tampoc els dos partits majoritaris. El primer ministre grec va posar com a única condició de la seva successió que la coalició doni tot el seu suport al pla de reformes, o almenys és el que es va filtrar de la resposta de dimitir al líder de l'oposició. I no va funcionar. "Seguiré pel mateix camí -va dir durant el seu discurs a la televisió pública grega, que es va fer esperar més de tres hores, una demostració que les negociacions amb l'oposició no avançaven-. Aquest és el camí del deure, tots junts, des del grup parlamentari del Pasok i els seus membres fins al poble grec". Papandreu va concloure que durant el dia d'avui anunciarà els detalls del nou govern que haurà d'afrontar una dura travessa del desert i que després demanarà el vot de confiança de tots els membres de la resta de partits que ho vegin pertinent.

L'oposició, però, volia canvis en el pla de rescat. De fet, els socialistes no poden comptar ni amb les seves files,malgrat la majoria al Parlament, per tirar endavant un pla de reformes molt difícil de complir. Un diputat del Pasok (el partit socialista grec) va dimitir dimarts, cosa que va reduir la força del partit a 155 escons de 300. Un altre ja va avançar que s'oposava als pressupostos, evidenciant encara més la incertesa dels resultats. Molts dels analistes veuen difícil que els pressupostos puguin tirar endavant sense un acord amb l'oposició. El pla d'austeritat, farcit de privatitzacions, és l'única mesura per encarrilar un país en què el deute públic supera el 140% del PIB. Els bancs creditors, la majoria francesos i alemanys, veuen com a única sortida allargar l'agonia del rescat uns anys més.