Publicitat
Publicitat

Els ministres de Finances de l'eurozona debaten avui si accepten transferir 130.000 milions cap a Atenes

Grècia espera el sí definitiu al rescat

Ha arribat l'hora de la veritat per a Grècia. No és exagerat dir que el futur del país està en mans dels socis de l'euro, que avui es reuneixen a Brussel·les per donar una solució definitiva a la profunda crisi que viu el país hel·lè. El dilema és si aprovar definitivament el segon rescat, d'almenys 130.000 milions d'euros, o preparar una fallida ordenada de Grècia. La voluntat majoritària entre els governs de l'eurozona és aprovar el nou paquet d'ajuda i evitar una fallida que podria tenir conseqüències desastroses per a tots els països de la moneda única. Però les coses no estan tan clares.

Alguns socis, sobretot Alemanya, Holanda i Finlàndia, continuen dubtant si donen el sí definitiu. Als detalls tècnics que encara queden per tancar del rescat s'hi sumen les reserves polítiques que, segons fonts comunitàries, són les que podrien fer fracassar l'acord. El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, tornava a carregar ahir contra les autoritats gregues i la seva inoperància en una entrevista a la premsa alemanya que deu haver fet molt poca gràcia a Atenes.

Més garanties

Malgrat les crítiques des de Berlín, la majoria de governs són optimistes, però el rescat no s'aprovarà si no s'acorda abans un sistema de garanties més estricte per assegurar que Grècia compleixi amb les dures retallades i reformes pactades. Els socis europeus estan farts de veure com donen ajuda a Grècia sense que Atenes compleixi amb els compromisos. Berlín, Amsterdam o Hèlsinki tracten les autoritats hel·lenes amb mà de ferro perquè després han de justificar l'ajuda econòmica davant dels seus ciutadans -cada dia més cansats d'aquesta situació- i dels seus Parlaments. Els governs temen que un suport massa evident al país hel·lè els acabi passant factura política i electoral a casa seva.

Papadimos a l'Eurogrup

En qualsevol cas, del que no hi ha dubte és que la situació del país és crítica. Tant és així que el primer ministre, Lukàs Papadimos, va viatjar ahir a Brussel·les i podria negociar directament avui amb la zona euro. Grècia necessita el rescat abans del 20 de març, dia en què ha de fer front al pagament de 14.400 milions d'euros. El nou paquet d'ajudes europeu i del Fons Monetari Internacional (FMI) aportarà a Grècia l'oxigen que necessita a curt termini. Si després el país se'n sortirà per si mateix és, a dia d'avui, una incògnita. Segons una enquesta publicada ahir a la premsa local, el 76% dels grecs volen que el seu país segueixi a l'euro, tot i les retallades imposades per Brussel·les, però només el 48% creuen que ho aconseguirà.

Més enllà de la confiança dels grecs, el que realment preocupa ara Papadimos és si podrà vèncer les reticències dels socis de l'euro. En els últims dies, els intercanvis de retrets han fet perillar el rescat, i la tensió entre Atenes i Berlín ha estat màxima. Angela Merkel i Papadimos van firmar la pau divendres i sembla que el vistiplau al rescat definitiu està a l'abast d'Atenes avui mateix, però el desenllaç final no es coneixerà fins ben entrada la nit o la matinada.

A partir de les cinc de la tarda, els ministres de Finances de l'euro debatran com garantir el compliment dels acords per part de les autoritats hel·lenes i podrien aprovar la creació d'un compte blindat destinat exclusivament a pagar el deute hel·lè, que arriba a la desorbitada xifra del 160% del producte interior brut (PIB). Com rebaixar l'endeutament és un dels principals maldecaps de les autoritats gregues i europees.

Si les coses no es torcen i aquesta nit l'Eurogrup dóna el vistiplau al rescat, Grècia rebrà 130.000 milions d'euros de mans dels socis de l'euro i de l'FMI. Queda, però, decidir quina part aportarà cadascú. En les últimes hores han aparegut informacions que apunten que l'FMI només estaria disposat a aportar 13.000 milions, una quantitat considerada insuficient per Brussel·les. A l'ajuda internacional s'hi sumarà la dels bancs privats, que perdonaran a Grècia fins a un 70% (uns 100.000 milions d'euros) del seu deute mitjançant un intercanvi de bons.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT