Publicitat
Publicitat

ENCALLATS EN LA CRISI

Els ministres de Finances de la zona euro es reuneixen avui i demà per pagar 12.000 milions del primer rescat

Grècia espera fons de la UE per no fer fallida

L'economia grega necessita que Europa aprovi el finançament urgent de 12.000 milions d'euros. L'objectiu se centra a afrontar els pagaments de deute més immediats d'aquest mes i els del juliol.

Més apressant que el segon pla de rescat és assegurar que Grècia eviti una fallida imminent si no rep en els pròxims dies l'últim tram del primer rescat. En total són 12.000 milions d'euros (18.000 segons fonts europees extraoficials) de part de la Unió Europea (UE) i del Fons Monetari Internacional (FMI).

Després del pacte franco-alemany per tancar un segon programa d'ajut amb la participació voluntària dels creditors privats, els ministres de Finances se centren avui i demà a Luxemburg a arribar a un acord per injectar liquiditat per a les necessitats més urgents de Grècia. L'entrega de diners a principis del mes de juliol permetrà a Atenes assumir els seus compromisos i venciments dels dos pròxims mesos, situació imprescindible per guanyar temps mentre es tanca la negociació del segon rescat grec, de 105.000 milions provinents de l'eurozona, l'FMI i la banca. Encara que el reemborsament de l'últim tram del primer rescat estava previst a l'agenda, l'entrega material ha estat en dubte fins al darrer moment per les reticències de l'organisme amb seu a Washington, que s'ensuma que Atenes potser no dóna garanties de poder tornar els préstecs tenint en compte la situació econòmica, pròxima a la fallida.

Els informes positius de la Comissió Europea (CE), que ha supervisat els plans de reforma grecs centrats en importants privatitzacions, han aconseguit convèncer l'FMI i el BCE en el cinquè i últim tram del rescat inicial.

El nou acord que divendres van començar a dibuixar el president francès, Nicolas Sarkozy, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, comptaria amb 80.000 milions de les aportacions dels socis europeus i de la institució monetària i 25.000 milions d'origen privat voluntari. El resultat serà una xifra molt semblant al primer pla d'ajut. El maig del 2010 van concedir 110.000 milions a Grècia, i es va inaugurar un dòmino de rescats de països perifèrics de la moneda única -que de moment no ha tocat Espanya-. De fet, el principi d'acord entre Berlín i París ha aconseguit injectar oxigen a tota la zona euro i al mercat de bons nacionals.

L'esperit de Viena

Aquest nou model de rescat, que els Vint-i-set discutiran per primer cop a la cimera de dijous i divendres a Brussel·les, es basa en la participació voluntària de la banca privada per evitar qualsevol incident de crèdit (i, especialment, la fallida). La UE no vol deixar de tenir el vistiplau del BCE i vol escurçar els terminis per rebre l'ajut, de forma que els diners estiguin disponibles com més aviat millor.

Aquesta participació dels creditors privats és basarà en l'anomenat esperit de Viena . És a dir, el model que es va seguir l'any 2009 per mantenir l'exposició de la banca al deute dels països de l'Est de la UE i que es basava en el compromís de les entitats bancàries a adquirir nous títols de deute quan arribés el venciment dels que ja tenien en cartera. Un full de ruta que fins ara tenia la negativa frontal del ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, partidari de prorrogar set anys el venciment dels títols grecs per evitar la declaració d'impagament del deute de Grècia.

Tot i que s'ha guanyat tranquil·litat i confiança als mercats amb la foto entre Sarkozy i Merkel i amb les notícies del principi d'acord, el primer ministre de Luxemburg i president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va alertar ahir que la participació de creditors privats en el programa farà pujar el perill de contagi en altres economies, com ara Espanya. En declaracions a la premsa alemanya, Juncker declarava que l'eurozona "està jugant amb foc". Segons Juncker, si els bancs acaben prorrogant el venciment dels títols grecs, ja sigui voluntàriament o involuntàriament, les agències de qualificació ho poden considerar "impagament". Pel polític luxemburguès, "la fallida pot contagiar Portugal i Irlanda, i després passar a Bèlgica i Itàlia abans d'arribar a Espanya".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT