Publicitat
Publicitat

La UE i l'FMI demanen més austeritat a Atenes a canvi de 8.000 milions

Grècia, obligada a fer més sacrificis

El govern grec haurà de fer mans i mànigues per estalviar més diners i reduir el seu dèficit. És la condició que li posen la Unió Europea i l'FMI per continuar sostenint el país i evitar-ne la fallida.

Grècia s'ha estret tan el cinturó que ja no li queden més forats. Però no n'hi ha prou. La Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), els únics prestadors que té ara el govern de Papandreu, creuen que Grècia no ha fet prou retallades per complir amb l'objectiu de reduir el dèficit públic. "Allà on hi ha desviaments (sobre l'objectiu de dèficit), ha d'haver-hi més mesures", va explicar ahir el portaveu d'Economia de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj.

Brussel·les i l'FMI no només retreuen a Grècia que no hagi fet prou retallades. El principal problema és la manca de diligència del govern, que no ha implantat moltes de les reformes anunciades, principalment pel que fa a la privatització d'empreses públiques. Ni la Comissió Europea ni l'FMI van voler donar més detalls de l'esforç addicional que ha de fer Grècia, però la premsa grega publicava ahir una llista de 15 noves mesures que servirien perquè es desbloquegi el lliurament de 8.000 milions d'euros. Entre les noves mesures d'austeritat hi ha una nova retallada del cos de funcionaris i una pujada d'impostos.

Grècia espera amb ansietat els 8.000 milions d'euros pendents encara del primer rescat. Sense aquests diners, el país es declararia en fallida a mitjans d'octubre. Però Atenes encara haurà de tenir més paciència: la teleconferència que van mantenir ahir els responsables de la missió d'inspectors de la troica (formada per la CE, l'FMI i el Banc Central Europeu) amb el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, va acabar sense avenços. "Les discussions han estat productives", es va limitar a dir el govern de Papandreu.

No és cap bon senyal que la conversa acabés amb declaracions poc encoratjadores per part de Grècia i inexistents per part de Brussel·les, sobretot tenint en compte que hi ha moltes coses en joc. De fet, s'esperava que la reunió servís per constatar que l'executiu hel·lè té la ferma voluntat de fer els deures i anunciar que els inspectors de la troica -que a principis de setembre van suspendre la missió- tornen a Atenes. Que els inspectors tornin sobre el terreny seria el primer pas per autoritzar el desbloqueig dels diners que han de salvar Grècia de la fallida i serviria per enviar un senyal positiu als mercats. Avui a la tarda hi haurà un altre intent amb una nova reunió per telèfon dels responsables de la troica i el ministre grec.

La crisi del país hel·lè es va deixar notar ahir a les borses. La que en va sortir més mal parada va ser la italiana, que va caure un 3,17% (vegeu gràfic). La pressió dels mercats segueix també sobre el deute d'Espanya i Itàlia, tot i que menys que dies enrere perquè continuen comptant amb la complicitat del BCE, que la setmana passada va comprar bons dels dos països per un valor de 9.783 milions d'euros.

La situació dels bancs europeus tampoc va ajudar a millorar els resultats de les borses. La reunió que els ministres de Finances de la UE van celebrar divendres i dissabte va servir per admetre que la banca necessita més capital per calmar els mercats i per si Grècia acaba fent una suspensió de pagaments.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT