LA CRISI DEL DEUTE LES REFORMES ESTRUCTURALS
Crònica 31/05/2011

Grècia rebrà un segon rescat de 35.000 milions

Un any després de rebre 110.000 milions, Atenes tindrà un segon rescat. A canvi, les institucions reclamaran a Grècia que executi les privatitzacions i les reformes fiscals que no ha pogut fer fins ara.

Esther Moix
2 min
Sobre Rodes Christine Lagarde, principal candidata a liderar l'FMI, va arribar ahir en bicicleta a l'Assemblea Nacional francesa.

Brussel·les.Els líders europeus treballen sense defallir en el nou rescat de Grècia, una ajuda que rondarà els 35.000 milions d'euros. Els alts funcionaris del ministeri d'Economia grec calculen que el país necessita uns 70.000 milions per fer front a les seves necessitats financeres fins a finals del 2013. La meitat s'aconseguiria a través de vendes d'actius públics i la resta aniria a càrrec del rescat, és a dir, dels països de l'eurozona i de l'FMI.

La contraprestació que es demanarà a Grècia per la nova injecció de capital seran les privatitzacions i reformes fiscals que el primer ministre, Iorgos Papandreu, no ha pogut imposar fins ara pel refús majoritari que produeixen entre la població, que sobreviu en una economia maltractada per l'atur i un deute públic superior al 140%.

George Papaconstantinou, ministre d'Economia grec, va apuntar ahir al vespre que abans de finals de setmana es coneixeran més detalls del rescat. La complicació més important serà, però, que el govern grec no fracassi un altre cop, com ja va passar divendres, en aconseguir el suport del Parlament nacional al pla de privatitzacions i tisorades.

No a la reestructuració

Amb el nou rescat, tant Brussel·les com l'FMI volen tancar la porta definitivament a la temuda reestructuració del deute grec, una opció que van descartar en veu alta ahir tant l'expresident de la Reserva Federal de Estats Units, Paul Volcker, com el governador del Banc de Mèxic, Agustín Carstens. Durant un acte ahir a Madrid, tots dos van coincidir a dir que la reestructuració "no és la solució" perquè acabaria girant-se contra Grècia a la llarga.

De nou a Brussel·les, la comissió especial Financera, Econòmica i Social del Parlament Europeu va aprovar ahir un seguit de mesures per fer front al sotrac econòmic entre les quals destaca una reforma de l'FMI que inclogui una injecció de més recursos econòmics. L'Eurocambra, que haurà de ratificar la votació d'ahir al mes de juliol, considera que augmentant el pressupost d'aquest organisme es reforçarà el seu paper de control econòmic i financer i es podrà crear una autèntica xarxa de seguretat per lluitar contra els desequilibris mundials. "Un FMI reformat podria actuar com a actor mundial d'última instància i si s'augmentés la seva capacitat de liquiditat a curt termini seria una xarxa de seguretat més sòlida", diu el document.

L'informe reclama una nova arquitectura financera mundial i recomana que tant l'FMI com el Banc Mundial passin a estar sota el paraigua de les Nacions Unides. Tot integrant les dues institucions nascudes el 1944 a Bretton Woods s'aconseguiria "promoure la transparència i la responsabilitat i coherència entre les organitzacions internacionals". D'aquesta manera, l'FMI i el Banc Mundial treballarien en coordinació amb l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i l'Organització Internacional del Treball (OIT).

Així mateix, els eurodiputats van proposar convertir el G-20, amb el 85% del PIB mundial, en una mena de consell de seguretat econòmic que vetlli per posar fi als desequilibris, a l'estil de la tutoria que la Comissió Europea realitza amb les economies de l'eurozona.

stats