Grècia es resisteix a validar el preacord amb la UE
Els partits grecs es resisteixen a acceptar més retallades. El primer ministre, Lukàs Papadimos, va arribar ahir a un principi d'acord per al rescat, però la coalició de govern no prendrà cap decisió fins avui.
BRUSSEL·LESAhir va fer 20 anys de la signatura a la ciutat holandesa de Maastricht del Tractat que creava la moneda única europea. Dues dècades després, l'euro viu el seu pitjor moment amb un dels socis, Grècia, agonitzant. L'aniversari es podria haver celebrat amb la notícia que tothom espera a Brussel·les: l'acceptació de les autoritats hel·lenes de les condicions per al segon rescat del país. Però els partits governamentals grecs van preferir seguir tibant la corda ajornant la decisió, una altra vegada, després que el primer ministre, Lukàs Papadimos, aconseguís pactar ahir un esborrany de l'acord amb les autoritats europees.
A primera hora de la tarda es va anunciar un principi d'acord per al rescat entre Papadimos i l'anomenada troica, formada per la Comissió Europea (CE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), però després fonts de l'executiu grec van admetre que encara quedaven alguns detalls per tancar. El primer ministre grec té previst reunir-se avui amb els tres partits que formen la coalició de govern: els socialistes, els conservadors i els de l'extrema dreta. La reunió, prevista inicialment per ahir al vespre, serà clau per decidir si Grècia accepta o no impulsar les retallades i reformes que li exigeix Brussel·les a canvi dels crèdits per valor de 130.000 milions d'euros del segon paquet d'ajuda.
Tot i això, l'anunci d'un principi d'acord va animar les borses, que ja donaven per fet el rescat, i l'euro va repuntar respecte al dòlar. Al tancament d'aquesta edició, la troica i el govern grec seguien negociant contra rellotge en una reunió extraordinària. Encara que hi hagi acord amb Papadimos, Grècia no podrà rebre la nova ajuda econòmica si totes les formacions que integren la coalició de govern no accepten els termes de l'acord.
Rebaixa del salari mínim
Les condicions exigides són duríssimes per a un país sotmès des de fa dos anys a retallades draconianes que estan ofegant l'economia. La troica vol que Grècia rebaixi almenys un 20% el sou mínim, fixat actualment en 751 euros, i un 20% més les pensions situades per sobre dels 1.000 euros mensuals. També li reclama una reducció de la despesa pública superior als 2.000 milions d'euros. Grècia es resisteix a acceptar l'acord perquè podria suposar enfonsar encara més l'economia del país. Brussel·les, en canvi, considera que l'austeritat és l'única via per sortir de la crisi. De fet, el país té poques alternatives. Si no accepta les condicions del rescat, Grècia s'aboca a la fallida. Només té de marge fins al 20 de març, dia en què ha de fer front a un pagament de 14.000 milions d'euros, una xifra inassolible per a un país que, literalment, està arruïnat. La Comissió Europea ja fa dies que adverteix que les negociacions estan fora de termini i que cal que el govern de Grècia doni una resposta immediata.
Possible sortida de l'euro
Tant l'executiu comunitari com els socis europeus mostren símptomes de cansament. Grècia no aixeca el cap tot i les ajudes que ja ha rebut, fet que provoca una enorme frustració a Brussel·les. A més, hi ha un cert malestar pel fet que l'executiu hel·lè no hagi posat en marxa totes les reformes i retallades promeses. Tant és així que el que fins ara ha estat un tabú, la sortida de Grècia de l'euro, ja no és una possibilitat tan remota. Si fa uns dies era el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, qui admetia que era una possibilitat a tenir en compte, ahir va ser la vicepresidenta de la Comissió Europea, Neelie Kroes, qui desdramatitzava una eventual sortida de Grècia de la moneda única. "Es diu constantment que si deixes que un país surti de l'eurozona s'enfonsen tots els fonaments de la construcció europea, però això simplement no és veritat", assegurava la comissària en una entrevista al diari holandès Volkskrant .
Mentre Papadimos negociava amb la troica, als carrers d'Atenes milers de manifestants protestaven per les retallades. Grècia va viure ahir una altra jornada de vaga general, reflex del descontentament i la impotència dels ciutadans davant l'austeritat dictada pels socis europeus. Un grup de manifestants fins i tot va cremar una bandera d'Alemanya, el principal promotor de la disciplina pressupostària a la Unió Europea. Els sindicats van xifrar el seguiment en el sector públic en un 90% i en el privat en un 80%.
