Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El Parlament aprova la implementació del pla d'austeritat però sindicats i 'indignats' diuen que mantindran les protestes

Grècia supera l'últim escull

Quan encara eren visibles les restes de la batalla campal de dimecres, els diputats grecs es van tornar a reunir per aprovar l'entrada en vigor per la via ràpida del pla d'austeritat que la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) exigien per lliurar un crèdit de 12.000 milions d'euros que ha de permetre al govern grec evitar la bancarrota aquest estiu. Minuts després, la UE confirmava que el govern socialdemòcrata de Iorgos Papandreu ha fet bé els deures i que en la reunió de diumenge els ministres de finances de la UE aprovaran el crèdit. L'FMI farà el mateix dimarts.

La llei d'implementació del pla d'austeritat ratificada ahir al Parlament detalla el calendari de les privatitzacions, amb què Atenes preveu ingressar 50.000 milions d'euros, així com els primers increments d'impostos sobre el tabac, la gasolina o els refrescos. Amb això, Grècia podrà accedir al cinquè tram del pla de rescat, que es posarà en marxa avui mateix.

El govern alemany va anunciar ahir un acord amb els seus bancs per la participació del sector financer privat en el segon paquet de rescat a Grècia. Els bancs alemanys, que tenen una bona part del deute grec, han acceptat, en la línia de França, endarrerir els pagaments que vencien el 2014.

Normalitat provisional

La votació va arribar quan Atenes recuperava la normalitat després de 48 hores de vaga general, la quarta d'aquest any i la primera que dura dos dies des de la restauració de la democràcia, el 1974. Els equips de neteja es van passar la nit retirant llambordes, bancs i papereres que s'havien arrencat durant la protesta de dimecres, que es va saldar amb uns 700 ferits. La contundència de l'actuació policial va generar dures crítiques en alguns mitjans de comunicació: el diari Elefterotipia va titular "Orgia de terrorisme d'estat" i el Col·legi de Metges va exigir una investigació pel que va equiparar a un "crim de guerra": les agressions policials als sanitaris que van socórrer els manifestants amb contusions i crisis respiratòries per l'ús "indiscriminat" de gasos lacrimògens.

El sindicat de fotògrafs va lliurar una carta a Papandreu en què alertava que "si la policia continua actuant com ahir, tindrem fotògrafs, periodistes i manifestants morts". Marios Lolos, el president del sindicat, explicava que "ens negarem a fer fotografies del ministre de l'Interior, Cristos Paputsis, i en el seu lloc posarem una imatge negra".

Unes cinc mil persones van participar ahir al vespre en l'assemblea de la plaça Sintagma, on els indignats es van afanyar a netejar l'espai i refer les tendes, que havien estat arrasades en els xocs. "Ara comença tot: quan la gent senti a la pell els efectes del pla d'austeritat, Grècia sencera s'encendrà", augurava Iorgos Phon, un jove indignat . Al davant del Parlament, una nova pancarta amb la fotografia de Papandreu el condecorava com "l'empleat de l'any de l'FMI". Els indignats i alguns sindicats han convocat una manifestació diumenge per denunciar la repressió i el pla d'austeritat.

Drama grec

Els enfrontaments d'aquesta setmana han deixat anècdotes dins del drama grec: dimarts un policia va perdre un dit quan li va esclatar a la mà una granada de gas lacrimogen. Policies i manifestants van fer una pausa en el combat per recuperar-lo i l'hi van poder reimplantar després que algú el fes arribar a l'hospital embolicat en una tovallola humida.

"Els grecs han protagonitzat una altra erupció continguda per expressar el seu rebuig a la classe política. La cultura de la protesta amb violència d'una petita minoria s'ha convertit en una rutina de teràpia col·lectiva. La gent veu la seva vida en caiguda lliure i la protesta és l'única manera d'alliberar les emocions en ebullició", apuntava ahir l'analista Christopher Torkia al diari Ekathimerini .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT