Publicitat
Publicitat

Griñán o com sobreviure al vendaval

No consta que José Antonio Griñán (Madrid, 1946) senti una predilecció especial pel teatre clàssic espanyol. Però, sigui com sigui, el president en funcions de la Junta d'Andalusia i candidat socialista a la reelecció pot fer seva la cèlebre cita durant tants anys atribuïda a Zorrilla: "Els morts que vós mateu gaudeixen de bona salut". Perquè les enquestes donaven per mort Griñán. Les tertúlies de bars, també. I molt més de la meitat del PSOE, a més del mateix Javier Arenas. I resulta que Griñán, l'aspirant que l'abril del 2009 -després del nomenament de Manuel Chaves com a ministre de Zapatero- va arribar de rebot a la presidència andalusa, està avui més viu que ahir. Tot i haver quedat darrere del PP per un grapat de vots, Griñán ha sobreviscut al vendaval conservador. I sobreviure multiplica tot seguit el carisma de qui ho aconsegueix.

Tot indica que aquest home, de trajectòria política diversa -va començar el 1982 com a viceconseller andalús, va ser ministre de Treball a l'últim executiu de Felipe González i va tornar de nou a Andalusia-, tornarà a governar, tot i que amb el suport imprescindible d'Esquerra Unida.

Pepe, el resistent

A Griñán, a aquest José Antonio sempre disposat a subratllar que es diu Pepe i la resta són galindaines, no ha pogut enderrocar-lo ni la gravíssima situació econòmica d'Andalusia ni l'esgotament de 30 anys de poder socialista. Ni tan sols la investigació judicial sobre els falsos ERO -700 milions repartits de manera presumptament il·legal-, amb enviament inclòs a la presó d'un antic director general un dia abans de l'inici de la campanya electoral. Molts van creure que de res li serviria el seu èmfasi a recordar que va ser la Junta d'Andalusia la que va posar el cas en mans dels tribunals. No ha estat així.

Titllat de "tècnic" pels seus detractors, com a sinònim de dirigent sense fusta de líder, Griñán sap, en efecte, de números: la seva presència en els governs andalusos es remunta a l'any 2004, quan Chaves el va fitxar com a conseller d'Economia i Hisenda. Menys coneguda és la seva passió per l'òpera italiana, un gènere per definició apassionat i poc apte per a algú que té la fredor i la capacitat prospectiva de no avançar les eleccions autonòmiques per fer-les coincidir amb les generals, en contra del criteri de bona part de la cúpula socialista. La seva decisió, avui es veu, l'ha salvat de la pira.

Enfrontat a Rubalcaba en el congrés del PSOE i molt distanciat de Manuel Chaves, Griñán i els seus van estar a punt de decantar la balança cap a Chacón. No va ser així i al PSOE molts es van afanyar a preparar-li les exèquies per al 26 de març, amb l'argument que era un líder feble. Avui, però, l'únic líder sòlid al PSOE és ell.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT