El tram final de la campanya del 22 de maig vindrà marcat per la irrupció d'un moviment i unes protestes difícils d'encasellar i definir, però que tenen com a denominador comú la indignació contra una crisi econòmica que fa més de tres anys que s'allarga amb conseqüències devastadores. Uns estralls socials que, en forma d'atur, problemes d'accés a l'habitatge o dificultat de projecció professional afecten de manera molt significativa el jovent. Els centenars d'acampats a Barcelona i els milers a Madrid consideren que els partits tradicionals han estat incapaços de parar els peus al mercat i de representar-los d'una manera adequada i, cadascú a la seva manera, volen canviar el sistema. Alguns fills i néts del maig del 68 volen ara el seu maig del 2011.
I el que diumenge va començar com una convocatòria de protesta a través de les xarxes socials que no havia d'anar més enllà dels grups antisistema habituals, amenaça de convertir-se en un moviment popular que, si bé no té un objectiu i una articulació clara, ha trastocat les agendes de campanya. Fins i tot en l'aspecte físic. Jordi Portabella, d'Unitat per Barcelona, havia de tancar la campanya a la plaça Catalunya, però per evitar crear problemes i crear-se'ls amb els acampats ha traslladat l'acte a la ronda de Sant Antoni. I a Madrid, el PSOE havia de tancar la campanya a l'ajuntament i a la comunitat amb José Luis Rodríguez Zapatero a la plaça Mayor, ben a prop de la Puerta del Sol, epicentre de la protesta. Han preferit traslladar-lo al Palau de Congresos d'IFEMA, un recinte tan segur com allunyat del centre de la capital.
El cas és que ahir ningú, ni tan sols les formacions conservadores, que sempre demanen "mà dura" amb aquesta mena de protestes, es van atrevir a enfrontar-se obertament amb els concentrats: ja sigui perquè, a pocs dies de passar per les urnes, no toca guanyar-se més enemics del compte o perquè són conscients que el malestar és transversal, la protesta poc homogènia i, sobretot, difícil de desacreditar amb raons.
Els partits, tant a Catalunya com en l'àmbit estatal, han intentat encarar la protesta cap als seus rivals (és el cas d'Esperanza Aguirre, presidenta de Madrid, que els ha instat a acampar davant del Palau de la Moncloa per protestar contra el govern del PSOE), han callat o han optat per demanar que s'escoltin les peticions dels acampats.
Malestar amb l'esquerra oficial
A Madrid, a l'acampada de la Puerta del Sol es fa molt evident el malestar amb l'esquerra oficial, que representa el PSOE, però també IU, incapaç de donar forma al tercer espai que trenqui amb un bipartidisme que els convocants situaven ahir en el punt de mira. A Barcelona, amb una esquerra més plural i present a les institucions que no pas a la capital de l'Estat, on el PP preveu ampliar encara més la seva hegemonia institucional, la protesta té un to més social. Els partits d'esquerres s'han atansat en les últimes hores a les acampades i hi han enviat gent, però els organitzadors de les protestes o els passavolants que s'aturen a debatre o tafanejar no estan disposats a deixar-se "manipular".
El líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, que dissabte va carregar sense contemplacions contra la manifestació de sindicats i entitats contra les retallades del Govern, va explicar ahir que "és evident que hi ha molta gent sense feina, insatisfeta, i això és fruit d'aquesta circumstància". Fins i tot va assegurar que "comparteix alguns aspectes del seu manifest" i, igual que van fer la majoria de partits que són presents a les institucions, els va animar a reformar "el sistema des de dins".
En la mateixa línia el candidat de CiU a Barcelona, Xavier Trias, va assegurar que acampades d'aquesta mena no poden estranyar ningú en una ciutat amb més de 100.000 persones a l'atur, i va demanar al seu rival, Jordi Hereu, que pactés el desallotjament de la plaça, atès que les protestes poden crear problemes d'ordre públic i no estan autortizades. I l'alcalde Hereu, amb el vestit de candidat del PSC, va considerar que era "normal i positiu expressar la indignació" i es va mostrar partidari de les concentracions, però no de les acampades. Finalment, Ricard Gomà, d'ICV-EUiA, no es va estar de reclamar-se dipositari dels anhels dels concentrats i sentir-se "interpel·lat". Fins diumenge tothom està disposat a escoltar-los.
