Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Malgrat el compromís d'Obama de tancar la presó el 2010, el centre segueix en funcionament

Guantánamo, deu anys després

Avui fa deu anys que un avió militar procedent de l'Afganistan va aterrar a la base naval de Guantánamo, a Cuba, amb una vintena de "detinguts en combat". Les imatges van donar la volta al món: homes amb pijama taronja, manilles i vigilats per soldats i gossos, i dins de cel·les a l'aire lliure que recordaven una gossera.

La gossera ja no existeix. Els presoners van viure al Campament Raigs X durant tres mesos, van ser traslladats primer a una presó provisional prefabricada i després a un centre que és una rèplica exacta d'un penal de màxima seguretat dels Estats Units. La presó de Guantánamo segueix oberta malgrat que el president Obama va prometre tancar-la i va signar un decret tan bon punt va arribar a la Casa Blanca que fixava el termini d'un any per fer-ho.

Des del 2002 han passat per la presó 779 homes sospitosos de col·laborar amb Al-Qaida o els talibans. 171 no n'han pogut sortir ni tampoc tenen data per a un judici. Tot i el pas del temps, els homes de Guantánamo es consideren presoners sinó "detinguts", ja que encara no han passat a disposició judicial.

El testimoni dels expresoners

"El saudita Xaker Aamer va arribar a Guantánamo fa deu anys. S'està morint a la presó", afirma el seu advocat, Clive Sttaford Smith, de l'organització Reprieve, amb seu al Regne Unit. Tampoc n'ha sortit Majid Khan. El seu pare, Ali Khan, no demana la llibertat per al seu fill, tan sols un judici: "Només demano la possibilitat d'un judici just davant d'un tribunal de debò". Els responsables de Guantánamo consideren Khan un dels presoners "de més valor": creuen que és membre de l'organització terrorista Al-Qaida i que treballava sota la supervisió directa de Khalid Xeikh Mohammed, considerat un dels arquitectes dels atemptats de l'11 de setembre a Nova York.

L'advocada de Khan, Gitanjali Gutiérrez, va rebre l'ARA al seu despatx a la seu del Centre per als Drets Constitucionals (CCR) de Nova York. L'organització ha coordinat la defensa de prop de 200 presoners. "Segueixen confiant en els seus advocats però han perdut la confiança en el sistema legal", explica. Fins als atemptats, les Torres Bessones es podien veure des de les oficines del CCR. L'organització va acceptar la defensa de presoners de Guantánamo quan feia poques setmanes que els homes havien arribat al Carib. "Vam rebre moltes trucades, correus i cartes amb insults i fins i tot amenaces de mort", recorda el president del CCR, Michael Ratner, en una entrevista telefònica des de Londres, i afegeix: "Qui ens havia de dir que deu anys més tard la nostra tasca encara no hauria acabat". Ratner va participar ahir en un acte organitzat per l'expresoner Moazzam Begg, fundador de l'organització Cage Prisoners. Begg va passar tres anys a Guantánamo i és un dels pocs homes que ha estat indemnitzat, en aquest cas pel govern del Regne Unit. Va tornar a la seva ciutat natal, Birmingham, i va fundar una organització per "donar veu a aquells que no en tenen".

Begg creu que s'hauria de demanar responsabilitats als EUA: "És evident que si un país amb menys poder hagués fet el mateix, els responsables d'aquestes accions s'haurien assegut davant d'un jutge". L'australià Mamdouh Habib comparteix aquesta opinió. Va ser detingut poc després de l'11-S i va passar quatre anys a Guantánamo. "Jo no vaig ser detingut, a mi em van raptar", explica en conversa telefònica des d'Austràlia.

No tot són queixes. Khalil Mamut, un xinès d'origen uigur, va passar set anys al centre però és molt feliç en el nou país d'acollida, les illes Bermudes. Per correu electrònic indica que "el lloc és molt bonic i el temps és esplèndid".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT