Publicitat
Publicitat

BARCELONA

Ja fa 33 anys que les primeres agents van ingressar al cos i avui només representen el 9,4% dels efectius

La Guàrdia Urbana vol seduir les dones

Faldilla de tub per sota del genoll, bolso sense creuar i mocassins amb tres dits de taló. Uniforme fet a mida per sortir a patrullar. Així treballaven, el 1979, les primeres dones que van ingressar a la Guàrdia Urbana. Eren 20, la majoria amb familiars a dins del cos, i es van integrar a la promoció número 45, que va llicenciar 144 agents. Ser les primeres, òbviament, les va obligar a trencar clixés, i van haver de superar l'oposició inicial de part de la població. "Alguns homes no acceptaven que una dona els cridés l'atenció, creien que la policia no era un lloc per a dones", explica Susana García, una de les integrants d'aquella primera promoció femenina.

El cos, però, tampoc estava exempt de prejudicis. Alguns companys "no acabaven de veure clar", per exemple, que ella es posés al volant i ells haguessin de fer de copilots. "Hi havia, també, qui no volia patrullar amb mi perquè deia que m'havia de protegir", explica la Susana. Tot i així, diu que els crítics eren minoria i que ella té caràcter de sobres per fer-se respectar, i aviat es va guanyar el lloc. El primer que feien per tenir visibilitat era patrullar, en parelles de dues dones, a les entrades i sortides d'escoles. Ensenyar a la ciutadania que les faldilles havien arribat al cos. La presència de dones a la Guàrdia Urbana començava el seu camí cap a la normalització. Una fita difícil, que encara no s'ha assolit del tot.

Avui la presència femenina al cos és força més representativa que aquell primer reducte de 20 agents, però les dones només representen el 9,4% del conjunt dels efectius. Són 267, la immensa majoria (242), en categoria de guàrdia. Hi ha només divuit caporals, quatre sergents, una inspectora i dues intendents. Cap dona en el rang més alt, el d'intendent major.

Tot i el creixement en presència, doncs, la integració de les dones a la Guàrdia Urbana continua tenint molt camí per avançar, i l'Ajuntament de Barcelona ha assumit el repte d'accelerar aquest procés. Amb l'objectiu de donar més rellevància a les dones dins del cos, ha anunciat la creació de la comissió d'igualtat per a la dona a la Guàrdia Urbana, que treballarà per adaptar el cos a la realitat demogràfica i social de la ciutat.

Objectiu: passar les proves

Marta Cortés és una de les últimes dones que ha seguit les passes que va marcar la promoció de la Susana. Té 29 anys i, després de quatre intents, l'any passat va aconseguir l'accés al cos. Ara està en el sisè mes de formació a l'acadèmia, a prop ja de començar a trepitjar el carrer. Explica que sempre l'ha atret la "figura del policia" perquè l'ha vist molt pròxima. El 2008 es va decidir mentre esmorzava amb el seu marit -que ja treballava a la Guàrdia Urbana-: va llegir una notícia sobre al cos al diari i ho va veure clar, volia formar-ne part. I per això va perseverar en els quatre intents de superar les proves, i va deixar enrere la seva etapa d'administrativa.

"Sabia que em costaria entrar-hi, però tenia clar que és el que volia fer", recorda. La seva entrada al cos va ser, de fet, força més complicada que la de la Susana 32 anys enrere, perquè les proves -tant per a homes com per a dones- s'han anat fent exigents a mesura que passaven els anys. La Susana, per exemple, no va haver de passar proves físiques, sinó que en va tenir prou amb un examen psicotècnic, unes preguntes de cultura general i la pertinent revisió mèdica. La Marta ja ha hagut d'acreditar capacitats físiques i superar més passos, com ara una entrevista personal. Ella riu quan se li parla de patrullar amb talons, creu que si es treballa bé no hi ha diferència de tracte per qüestió de gènere i té esperances en el futur. "Ascendir? És possible", assegura.

El primer ascens femení al cos es va viure el 1986, set anys després de l'entrada de les dones al cos. La Susana, en algun moment, també es va plantejar optar a caporal, però quan van sortir les proves per accedir-hi estava de baixa maternal i ja va abandonar la idea. De fet, un dels records més durs que té de la seva primera etapa al cos són els patrullatges de paisà que va fer quan estava embarassada i fins al mateix dia del part. Ara continua al cos, treballant a la unitat d'accidents.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT