Publicitat
Publicitat

REFORMA ENERGÈTICA

Gegants energètics com Iberdrola i Gas Natural intensifiquen l'ofensiva contra les renovables

Guerra al sistema elèctric espanyol

El govern espanyol prepara una profunda reforma del sistema elèctric. El principal problema és el dèficit tarifari: la distància entre els ingressos i els costos del sistema és ja de 24.000 milions d'euros.

Les grans reformes energètiques a Espanya arriben cada deu o quinze anys. El 1987 va aprovar-se el Marc Legal Estable (que establia les tarifes regulades) i el 1997 es va iniciar la liberalització amb la llei del sistema elèctric. L'executiu espanyol treballa ara en una reforma en profunditat del sistema elèctric, que el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, espera tenir llesta en dos mesos.

Una reforma que molt probablement no acontentarà tothom. Per això les grans elèctriques i les empreses dedicades a les renovables han iniciat una batalla per esmorteir l'impacte de la reforma sobre els seus respectius negocis.

L'origen: el dèficit tarifari

Una bombolla que ja suma 24.000 milions d'euros

El problema més greu del sistema elèctric espanyol és el dèficit de tarifa, que respon a la diferència entre els ingressos de les companyies elèctriques (a través de les tarifes) i els costos del servei (generació, transport i distribució). El PP va inventar l'any 2000 aquesta fórmula del dèficit tarifari per evitar que es disparés la inflació. Aquesta bombolla elèctrica ha anat creixent fins a assolir els 24.000 milions d'euros, i arribarà als 30.000 milions -xifra que equival al consum de tots els espanyols durant un any- aquest any si no s'actua d'alguna manera.

El paper de les renovables

Una factura de 6.744 milions d'euros l'any passat

La política energètica espanyola d'impuls de les renovables ha estat possible gràcies a les primes amb què s'han retribuït les energies netes, especialment la solar i l'eòlica. Només l'any passat les primes van sumar 6.744 milions d'euros de sobrecost al sistema elèctric, i el 2012 aquesta xifra s'elevarà fins als 7.602 milions. És per això que les elèctriques convencionals culpen les renovables del dèficit, mentre que les renovables argumenten que el dèficit tarifari es va idear abans que nasquessin. El nou govern del PP ha aprovat una moratòria a les primes a les renovables, fet que ha intensificat la disputa entre els dos sectors.

Els protagonistes

Els lobis despleguen les seves propostes

La Comissió Nacional d'Energia (CNE) ha obert un període de consultes i les parts implicades -agrupades en lobis empresarials com Unesa (grans elèctriques), Unión Fotovoltaica, Asociación Eólica i Protermosolar- han presentat les seves propostes. Les cinc grans elèctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, HC i E.ON) demanen que les renovables entrin a finançar el dèficit tarifari, mentre que els promotors d'energies netes arremeten contra els elevats beneficis de les elèctriques.

Gas Natural i Iberdrola han criticat durament les renovables aquesta setmana. Es dóna la circumstància que els dos grups tenen un pes important en l'àmbit de les renovables, especialment en l'eòlica, però mantenen un discurs ambivalent perquè el seu negoci es basa precisament en l'equilibri entre les diferents fonts, des de la nuclear fins a l'energia del vent. Les principals empreses de renovables a Espanya són Acciona, Abengoa, T-Solar, Fersa, Eolia, Renovalia, Gamesa i Alstom Wind. El Foro Nuclear ha demanat a la CNE la construcció de tres noves centrals atòmiques.

Qui paga el dèficit?

Una amenaça cada cop més real per a les finances de l'Estat

Per finançar el dèficit tarifari, el govern espanyol va dissenyar un sistema de titulització segons el qual s'emeten bons amb l'aval de l'Estat. Del dèficit actual, queden per amortitzar 10.000 milions d'euros, que en bona part llasten el balanç d'Endesa (en un 44,16%), Iberdrola (35,01%), Gas Natural (13,75%), HC (6,08%) i E.ON (0,91%). El gran risc és que el dèficit tarifari acabi agreujant el dèficit públic, que podria créixer un 1% si l'Estat no respon al venciment dels bons elèctrics que tenen el venciment entre el 2013 i el 2015.

Què proposa el govern?

Des d'una quitança per a les elèctriques fins al cèntim verd

El ministre Soria insisteix que vol el màxim consens i que la solució al problema del dèficit s'ha de repartir entre l'Estat, els consumidors i les empreses, les quals podrien haver d'assumir una quitança en el deute. Les renovables podrien haver de participar en el finançament del dèficit i s'especula també amb la fixació d'un cèntim verd sobre els hidrocarburs. Finalment, sembla imparable un increment del rebut de la llum.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT