Publicitat
Publicitat

TENSIÓ AMB EL RÈGIM DELS AIATOL·LÀS

Un altre enginyer mor en una sèrie d'atemptats que Teheran atribueix a Israel i els Estats Units

Guerra bruta contra el programa nuclear iranià

Mustafà Ahmadi Roixan és l'última víctima de la guerra bruta contra el programa nuclear iranià. En plena escalada per les sancions contra el règim dels aiatol·làs, Teheran acusa Israel i Estats Units.

Un químic iranià que treballava en una planta d'enriquiment d'urani va morir ahir quan -segons les autoritats- un desconeguts que es movien en motocicleta van enganxar una bomba al seu Peugeot 405. Mustafà Ahmadi Roixan, de 32 anys i professor de la Universitat Xarif de Teheran, havia format part de la direcció de la central nuclear de Natanz, al centre de l'Iran. Segons l'agència semioficial Fars era expert en membranes de polímers, que s'utilitzen en el procés d'enriquiment d'urani. El seu conductor va morir unes hores després a l'hospital.

Roixan és el quart científic vinculat al programa nuclear iranià que mor en atemptat en els últims dos anys i de fet l'assassinat va coincidir amb el segon aniversari de l'atemptat contra el seu col·lega Massud Ali Mohamadi, en circumstàncies molt semblants. Les morts de tots els científics han seguit un mateix patró: atacs de desconeguts amb motocicletes que no causen grans destrosses i sense cap reivindicació posterior.

L'exgovernador de Teheran, Safarali Baratlu, va atribuir ràpidament els atacs a Israel: "La bomba magnètica era del mateix tipus de les que s'han fet servir per als anteriors assassinats de científics: és obra dels sionistes". El vicepresident del país, Mohamad Reza Rahimi, va declarar que "els enemics de l'Iran han de saber que no aturaran el progrés del país amb aquesta mena d'atacs".

Molts analistes no afins al règim donen crèdit a aquesta versió. "Les autoritats israelianes han dit repetidament que estan disposades a utilitzar tots els mitjans al seu abast per evitar que l'Iran tingui tecnologia nuclear", recorda per a l'ARA la sociòloga i politòloga experta en l'Iran Azadeh Kian, de la Universitat París VII. "Tenim tots els altres precedents, en els quals Israel mai ha admès, però tampoc ha desmentit, la seva participació", afegeix, com el famós virus informàtic Stuxnet, que l'any passat va sabotejar les plantes d'enriquiment d'urani.

Obama ho condemna i Israel calla

La Casa Blanca va negar ahir qualsevol implicació en els fets i va condemnar l'atemptat, però Tel Aviv va optar pel silenci. L'atemptat arriba l'endemà que el general israelià Benny Gantz assegurés en una compareixença al Parlament que el 2012 seria "un any crític per a l'Iran", perquè "li passaran coses anormals". El portaveu militar israelià, el general Ioav Mordechai, va dir ahir a través de la seva pàgina de Facebook: "No sé qui s'ha venjat del científic iranià, però no penso vessar ni una sola llàgrima".

Saeed Kamali, corresponsal del diari britànic The Guardian a Teheran, afirma: "És difícil creure que tots aquests fets no estan relacionats. Vistos en conjunt, tot apunta que els detractors del règim iranià estan impulsant una campanya encoberta contra el seu programa nuclear, probablement com a alternativa a una guerra oberta, que resultaria molt més costosa i suposaria molts més riscos".

L'atac s'ha produït 48 hores després que l'Iran anunciés la posada en funcionament d'una altra planta que enriqueix urani al 20%, a Fordo. Tot això en plena escalada de sancions de la UE i els Estats Units, a les quals Teheran ha respost amb l'amenaça de tancar el pas d'Ormuz, vital per al comerç de petroli.

Kian considera, però, que el risc d'una guerra oberta no és imminent. "No crec que Israel emprengui un atac pel seu compte, ni tan sols en forma d'operacions àeries selectives. El fet que els Estats Units i la Unió Europea hagin optat per les sancions vol dir que ara no volen la guerra. Ara esperaran a veure l'efecte de l'embargament, que està portant el règim a una situació insostenible a mitjà termini".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT