Publicitat
Publicitat

Guerra sobre les cendres de la revolta

Només la manera de morir sota les bales mentre es manifesten a pit descobert pels carrers del barri vell de Sanà fa pensar que la revolta popular al Iemen està viva, i que conserva l'espontaneïtat, la joventut, la ingenuïtat i l'esperança amb què milers de iemenites es van llançar al carrer al gener seguint les consignes de llibertat, treball i democràcia que inspiraven el despertar de les revoltes.

Diumenge, els militars governamentals tornaven a disparar contra els manifestants i el balanç de morts durant les protestes que han seguit aquella nova massacre ja sobrepassen la setantena. Les imatges que ens arriben a través de les xarxes socials i els periodistes locals són esfereïdores: gent armada, emboscada als terrats, que dispara sense contemplacions a persones indefenses, fins que els militars opositors que dirigeix el general Ali Mohsin contraataquen, i els carrers estrets es converteixen en un camp de batalla on els manifestants, atrapats entre les línies de foc, es confonen amb els militars.

La lluita pel poder és des de fa mesos el que es dirimeix al país i poca cosa queda d'aquell anhel per transformar-lo, quan al principi de les revoltes milers de iemenites van sortir al carrer amb les mans aixecades en senyal de pau i l'esperit inflat d'esperança en una nova època que ja no podrà liderar un president militar que governa des de fa 33 anys.

Amb el mateix president Sàleh encara convalescent a l'Aràbia Saudita des que una bomba va cremar-li part del cos al juny, el conflicte és avui una barreja de lluita pel poder entre grups militars i familiars i els diferents clans i confederacions tribals. Així, mentre que a la capital el dictador controla a través del seus fills i nebots la guàrdia republicana i presidencial, els serveis de seguretat de l'Estat i una part important de l'exèrcit, el general Ali Mohsin li fa front amb l'aliança dels poderosos clans dels Hached i Hamid. Aquesta lluita pel poder queda perfectament explicada amb la figura opositora d'Ali Mohsin, un familiar directe de Sàleh que el volia succeir a la presidència i s'hi va girar en contra quan va relegar-la als seus fills.

A la lluita pel poder entre les diferents famílies i clans s'hi ha de sumar la gran inestabilitat que provoquen al país la guerra i la revolta dels Houthis -xiïtes-, al nord del país, una revolta contra la qual lluita el govern des de fa anys amb l'ajuda d'Occident i l'Aràbia Saudita, els quals comparen els Houthis amb el Hezbol·lah libanès, i hi veuen uns aliats del que representa l'Iran. També al sud, les tribus s'enfronten a l'actual govern i, finalment, Al-Qaida controla algunes regions, encara que la seva força -i amenaça- és molt inferior al conflicte que, segons alguns analistes, podria derivar en guerra civil si no es resol aviat la "successió" i torna l'autoritat i la col·laboració que volen els EUA en la lluita contra el terrorisme.

L'estabilitat de ferro

Contràriament al que passa amb Líbia, el Iemen és un país empobrit, on el petroli està pràcticament esgotat. Un d'aquells territoris ple de necessitats on la solidaritat occidental s'acaba quan s'hi imposa l'estabilitat amiga, encara que sigui una dictadura. Aquesta estabilitat de ferro és la que persegueixen ara saudites i els EUA, si és que encara són a temps d'impedir la guerra civil. La revolta va ser, doncs, una il·lusió passatgera dels iemenites i un maldecap per als occidentals.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT