Publicitat
Publicitat

DEUTE EL DEBAT AUTONÒMIC

Tretze respostes per aclarir El conflicte entre administracions

Guia antidemagògica per entendre el problema del deute

L'autorització que l'Estat ha donat a la Generalitat per emetre deute ha reobert les tensions entre les diferents comunitats. Catalunya és la comunitat més endeutada, però també una de les locomotores.

La delicada situació financera que viuen les administracions està generant tensions a tot arreu: primer entre l'Estat i les comunitats, després entre les mateixes comunitats i, per acabar, entre les comunitats i els ajuntaments. Dilluns passat, Artur Mas va sortir d'una reunió amb José Luis Rodríguez Zapatero amb un principi d'acord per poder emetre deute aviat, i això va aixecar les crítiques d'altres comunitats i ajuntaments que es consideren maltractades. Tenen raó? Per què Catalunya necessita emetre deute? I per què cal una autorització de l'Estat per emetre'n? Responem aquestes preguntes a continuació.

1.
Quin és el deute de Catalunya actualment?

Catalunya deu poc més de 38.000 milions d'euros, sumant el deute de la Generalitat i el de les seves administracions públiques (vegeu el quadre adjunt). Les 17 comunitats autònomes tenen un deute conjunt de 124.000 milions, xifra que representa al voltant d'una cinquena part del deute total de les administracions.

2.
I el dèficit?

Les dades sobre dèficit són menys clares, sobretot perquè, després de l'arribada de Convergència i Unió a la Generalitat, Artur Mas ha revisat les dades que li va entregar el tripartit. Segons Mas, el dèficit de Catalunya és de 7.200 milions d'euros, un 3,6% del PIB català. La Generalitat està obligada a retallar la despesa per aconseguir reduir el dèficit a l'1,3% aquest mateix any.

3.
Quina diferència hi ha entre deute i dèficit?

El deute són els diners que una administració ha de pagar a una tercera part: inversors, bancs, empreses, etc. És normal que una administració en tingui. El dèficit, en canvi, apareix quan, en un mateix any, una administració gasta més diners dels que ingressa. Durant els anys anteriors a la crisi econòmica, Espanya registrava superàvit, que és el contrari del dèficit. És una situació ideal, però desgraciadament, poc habitual.

4.
És necessàriament dolent tenir dèficit i deute?

No, sempre que estiguin a nivells assequibles. Entre els països que comparteixen l'euro, el consens és que per tenir una economia sanejada els estats han de tenir un dèficit inferior al 3% del PIB, mentre que el deute no ha de superar el 60%. Actualment, el deute d'Espanya voreja el 64% i no és dels més elevats d'Europa (França el té més alt, per exemple), però el dèficit està al 9,4%, clarament per sobre del 3%. Quan aquests dos indicadors estan per sobre dels nivells considerats normals, cal fer ajustaments.

5.
Què vol dir refinançar o reestructurar el deute?

Quan algú (una administració o una persona) no pot pagar un deute, té l'opció de refinançar-lo o reestructurar-lo. Això vol dir que busca alternatives per pagar el deute. Per exemple, es pot negociar allargar el pagament a canvi que les quotes que es paguen siguin més baixes. Una altra alternativa és emetre deute per afrontar els pagaments que s'han de fer. Aquesta última solució té el risc d'entrar en una espiral de deute que obligui a anar ampliant constantment les emissions de deute per poder pagar els deutes anteriors.

6.
Què vol dir emetre deute ?

Quan una administració o una empresa necessita diners i els bancs no li volen donar un crèdit, tenen l'alternativa d'emetre deute. El funcionament és molt semblant al d'un crèdit. Venen unes participacions (bons) a canvi de retornar els diners i una compensació (interessos) al cap d'un temps determinat. El deute pot ser a curt termini o a llarg termini. Quan els bons vencen en menys de dotze mesos, es considera deute a curt termini. Quan el venciment és superior a dotze mesos, significa que és a llarg termini.

7.
És normal emetre deute? Qui el compra?

És absolutament normal, tots els països ho fan constantment. Quan un país té dèficit -normalment, gairebé sempre- i vol seguir creixent, necessita endeutar-se. De la mateixa manera que quan algú necessita comprar-se una casa i no té diners demana una hipoteca. Per si mateixa, una hipoteca no és dolenta. Depèn de les condicions. Passa el mateix amb el deute. Els compradors de deute, habitualment, són inversors internacionals. Això vol dir empreses que es dediquen professionalment a comprar deute, simplement per invertir i guanyar diners. Els bancs de tot el món són grans compradors de deute. Una de les empreses més importants del món dedicada a la compra de deute és la nord-americana BlackRock.

8.
Quins interessos es paguen als compradors de deute?

Depèn de molts elements, però el factor principal és el risc d'impagament. Alemanya, el país amb l'economia més sòlida del continent, paga els interessos més baixos de tot Europa perquè es considera que el risc d'impagament és escàs. Després que Grècia fes fallida al maig, es va escampar el temor que altres països europeus no poguessin pagar els seus deutes. Conseqüentment, això va comportar que els interessos de països com Irlanda o Espanya es disparessin. Quan la UE i l'FMI van rescatar Irlanda, el país presidit per Brian Cowen estava pagant uns interessos per sobre del 9%, un cost inassumible.

9.

Per què Catalunya necessita autorització de l'Estat per emetre deute?

Tot el deute que venen les administracions (sigui l'Estat, les comunitats autònomes o els ajuntaments) estan sota una mateixa etiqueta: la del Regne d'Espanya. Per tant, tot el deute que es ven necessita estar certificat per l'Estat, que té la potestat d'impedir que una administració emeti deute.

10.

Per què diu l'Estat que deixarà emetre deute a Catalunya, si el deute és tan alt?

Per dos motius. En primer lloc, perquè Catalunya ha presentat un pla per retallar la despesa de la Generalitat un 10% i, per tant, des d'aquí s'ha fet un esforç per posar ordre. I en segon lloc, perquè -com va dir ahir Elena Salgado, ministra d'Economia- en realitat l'Estat no ha d'aprovar cap autorització per emetre deute sempre que sigui per pagar el deute ja existent. És a dir: la Generalitat no necessitarà autorització quan, al novembre, hagi de pagar els 3.000 milions d'euros (més interessos) que va agafar prestats dels ciutadans fa tres mesos.

11.

Catalunya ha rebut un tractament diferenciat respecte de les altres comunitats?

No ben bé. Catalunya és l'única que, fins avui, ha presentat un pla d'ajustament i, per tant, l'única que ha presentat un pla per retallar la despesa i reconduir el dèficit. De tota manera, fonts del govern espanyol van explicar a l'ARA que si s'autoritzava Catalunya a emetre deute era perquè s'hi confiava més que en altres comunitats. L'executiu confia més en la solidesa de l'economia catalana que en la d'altres zones d'Espanya.

12.

Quina quantitat de deute ha d'emetre la Generalitat durant el 2011?

La conselleria d'Economia preveu emetre 11.600 milions d'euros, segons l'esborrany que ha enviat la Generalitat a l'Estat.

13.

La Generalitat tornarà a vendre deute a particulars, com va fer al novembre?

No ho descarta. Dependrà de si els mercats s'han calmat o no. En les últimes setmanes la tensió sobre el deute espanyol ha disminuït i, per tant, és possible que sigui més factible col·locar deute català a inversors internacionals. Però la Generalitat té clar que, si no té alternativa, tornarà a emetre deute a la població general. L'únic que ha deixat clar el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és que no es repetiran les condicions tan beneficioses de l'última emissió. El novembre del 2010 la Generalitat va oferir uns interessos del 4,75% a un termini d'un any. Una de les coses que va pactar Mas a la Moncloa dilluns és que la Generalitat podrà emetre deute a llarg termini, que era una de les obsessions de Mas-Colell.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT