Publicitat
Publicitat

ELS COMPTES AUTONÒMICS

Guilhem Costes: "No tot és culpa de les autonomies"

Dèficit El responsable de qualificació del deute regional de l'agència Fitch no comparteix l'opinió del govern espanyol i nega que les comunitats siguin les màximes responsables de la desviació de dos punts del dèficit públic el 2011, fins al 8%

Guilhem Costes, director internacional de finances públiques de Fitch, va atendre l'ARA aquesta setmana a Madrid després de participar en un seminari sobre previsions econòmiques europees.

Com valora la situació financera de les comunitats autònomes?

El sistema autonòmic s'ha deteriorat. Hi ha un problema de finançament de la sanitat i l'educació. S'han d'adoptar mesures constructives a llarg termini per garantir la solvència del sistema. Si no les comunitats hauran de fer ajustos molt dolorosos. Hi n'han de ser conscients.

Quines mesures suggereix?

Hi ha dues opcions. O l'Estat dóna més diners a les comunitats o les comunitats gestionen millor el seus fons i disminueixen el cost dels serveis públics. Les prestacions de sanitat i educació s'han de redefinir de manera constructiva per fer-les sostenibles a llarg termini.

Per què no són sostenibles ara?

La despesa en sanitat i educació representa el 60% dels pressupostos autonòmics. Una despesa que ha crescut a un ritme del 10% cada any. Esclar que les comunitats poden prendre mesures d'estalvi però, si estem parlant del 60% de la despesa, és l'Estat qui ha d'ajudar les autonomies i liderar la seva reforma per definir millor el seu servei públic i reduir-ne el cost global.

Creu per tant que les autonomies no tenen tota la culpa de la desviació del dèficit públic?

No és del tot just dir que les autonomies en tenen tota la culpa. Cal analitzar el sistema. La principal administració que s'ha de posar les piles és l'Estat perquè la sanitat i l'educació son competències que ha transferit fa poc temps a les regions. L'Estat s'ha d'implicar en aquesta transformació. No cal que retiri aquestes competències de les autonomies però sí que ha de treballar i col·laborar-hi més. Ara és un bon moment perquè la majoria de comunitats són del mateix color polític.

I les autonomies què poden fer?

Entre el 70% i el 80% dels ingressos de les comunitats provenen de l'Estat. Podrien demanar més diners o apujar impostos. No crec que augmentar la pressió fiscal sigui una bona solució. L'increment de l'IRPF perjudicarà la recaptació de l'IVA perquè la gent consumirà menys. Per mi la millor opció és retallar la despesa. Crec que hi ha marge de maniobra per estalviar, sense necessitat de privatitzacions. Es pot reduir el cost administratiu dels serveis públics sense que afecti a l'atenció a l'usuari. Les plantilles han crescut massa en els últims anys. Es pot fer el mateix amb menys persones.

Han calculat la necessitat de finançament de les comunitats?

Creiem que seran uns 30.000 milions d'euros aquest any de dèficit en caixa. És una xifra de refinançament enorme i insostenible per poder mantenir l'estat del benestar. S'han d'impulsar reformes, que s'haurien d'haver fet fa molt temps, sobretot en sanitat i educació.

I han xifrat els diners que necessiten per garantir els seus serveis?

Depèn dels ingressos que obtinguin. Hauran de fer un ajust molt important per poder pagar el seu deute a llarg termini i controlar el dèficit. Si el 2011, l'estalvi brut és negatiu, les comunitats hauran d'arribar com a mínim a mitjà termini a un estalvi d'entre 10.000 i 15.000 milions per poder mantenir els serveis públics.

Què opina d'un possible aval de l'Estat al deute autonòmic?

Perjudicaria la solvència de l'Estat. Pot resoldre a curt termini els problemes de liquiditat de les comunitats però si no es resol el problema de la despesa estructural es tornarà al mateix punt molt ràpidament. El que cal és fer els deures per garantir el finançament dels serveis públics. El mateix opino del programa de l'ICO. És necessari però no és suficient.

Com valora la situació de les finances públiques de Catalunya?

El dèficit públic és molt important. El Govern ha anunciat moltes mesures d'ajust però s'ha de veure quin és el seu impacte en la reducció del dèficit. Com les altres comunitats, ha de fer reformes estructurals.

És probable que rebaixin la qualificació del deute sobirà català?

Pot anar a pitjor. Ara està en A- i vigilància negativa. La setmana passada li hauria dit un sí rotund. Ara que l'Estat donarà liquiditat a les autonomies és un sí amb menys pes. Hem de veure l'agenda de mesures de l'executiu català i analitzar l'impacte sobre la despesa corrent.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT