CASAMENT REIAL
Crònica 30/04/2011

Guillem i Caterina rehabiliten la monarquia britànica

Eva Ontiveros
3 min
Guillem i Caterina rehabiliten la monarquia britànica

LondresLondres es va llevar rúfol, com tantes altres vegades. Però res més va ser com de costum. Al centre de la ciutat, més d'un milió de persones estaven a punt per celebrar el casament del príncep Guillem i Kate Middleton. La gent havia arribat d'arreu del món, i molts havien acampat durant dies per assegurar-se la millor posició al llarg de la ruta entre l'abadia de Westminster i el Palau de Buckingham.

A les 11 en punt, a la porta del temple, és on es va produir el primer gran moment del dia amb l'arribada de la núvia, Kate, i la primera ocasió de veure el vestit. La reacció va ser immediata i unànime: clàssic, elegant, mesurat i profundament britànic. Les flors que el decoraven eren carregades de simbolisme per al Regne Unit: roses per Anglaterra, cards per Escòcia, narcisos per Gal·les i trèvols per Irlanda del Nord. La monarquia, com a símbol d'unitat. En aquest moment també es va produir la primera aparició del fantasma de Diana: més d'un comentarista es va afanyar a dir que es tractava del mateix tipus de blonda que adornava el seu vestit al 1981.

Aprenent del passat

Caterina no és Diana. La nova imatge d'aquesta monarquia potser és tan discreta com la de Lady Di, però està més segura del que fa. En tot moment Kate es va mostrar feliç i relaxada, fent pensar que o bé és la dona sincerament més innocent del món, o la que té la voluntat més ferma. L'abadia ara ja no semblava el lloc on es va celebrar el funeral de Diana 14 anys enrere, sinó que desprenia un curiós aire de primavera i austeritat. En lloc d'inundar el passadís central de flors, els nuvis van optar per decorar la nau central senzillament amb arbres joves. Mentre Kate s'anava obrint camí, Guillem l'esperava a l'altar. No va mirar enrere ni un cop. La reina Elisabet ho seguia amb gran interès. I la ciutat de Londres vivia completament paralitzada per un esdeveniment que els va fer oblidar per uns moments l'actual context de crisi i retallades socials. Ahir va renéixer el sentiment monàrquic al Regne Unit. El sentiment que la institució no és incompatible amb la modernitat.

Amor, però no obediència

A l'interior de Westminster, quan els nuvis finalment van estar de costat, es va produir un fet insòlit en casaments reials britànics: un moment de tendresa. El príncep Guillem va mirar Kate i li va dir fluixet: "Estàs molt bonica. Ets molt bonica". La cerimònia va procedir amb lectures i himnes curosament escollits. La reina Elisabet, potser per demostrar que no creu en supersticions, anava vestida de groc i seguia els procediments amb gran interès. Per primera i única vegada durant el dia es va sentir parlar als nuvis, que es van prometre amor però no obediència. Ell va repetir mecànicament, ella amb més sentiment però amb un fil de veu. Només Kate durà anell de casada, ja que el príncep ha decidit prescindir-ne. Quan l'arquebisbe de Canterbury finalment els va declarar marit i muller, Kate no va poder reprimir un petit somriure. S'havien acabat vuit anys d'espera. S'altesa reial Caterina, duquesa de Cambridge, va sortir de l'abadia de la mà del seu marit.

La processó va ser a bord del carruatge que havia fet la ruta amb Carles i Diana. Contra tot pronòstic, la pluja els va respectar i fins i tot el cel va obrir una escletxa just abans d'arribar al palau de Buckingham. Durant tot el passeig, milers de persones els van festejar amb flors, banderetes i samarretes amb eslògans com "M'hauria pogut passar a mi". Quan els nuvis van sortir al balcó, a Kate se li va escapar un petit "Oh!" de sorpresa. Mig milió de persones els esperaven. Caterina i Guillem van ser generosos, i no es van fer un petó, sinó dos. Potser serà el moment que farà esvair per sempre el fantasma de Diana. Si una dona amb la voluntat i determinació de Kate no pot fer-ho, no sé qui podrà.

stats