De Guindos avisa que la banca es pagarà el seu ajust
Els bancs pagaran els rescats de les entitats pendents de privatitzar. No rebran ajuts públics, segons va confirmar ahir el ministre d'Economia. El sector pot necessitar capital addicional si la crisi avança.
MADRID / BARCELONA.El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), l'organisme que es nodreix dels diners que hi aporten els bancs, serà qui liderarà la reestructuració pendent del mateix sector. Així ho va confirmar ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos. La qüestió no és menor, perquè l'FGD s'ha quedat amb un pressupost mínim després de les últimes subhastes de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) i Unnim. En concret, els fons arriben amb prou feines als 600 milions d'euros un cop reconeguts uns sanejaments addicionals de 1.700 milions de la CAM.
Aquesta setmana les entitats reben el llibre de venda del Banc de València i en pocs dies el de CatalunyaCaixa. Totes dues s'adjudicaran amb un esquema de protecció d'actius (EPA), que superarà de llarg la dotació actual de l'FGD. La setmana passada el Banc d'Espanya va tornar a apujar la recaptació del fons als mateixos bancs si remuneren els dipòsits a un any per sobre del 2,67%, però sembla que tampoc això no serà suficient.
Sense aclarir com ho faran, De Guindos va remarcar que el sector no rebrà ajuts públics del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). El ministre sí que va indicar en la seva intervenció al Fòrum Europa, a Madrid, que el FROB sempre "estarà allà" i que el procés de reestructuració bancari, que suposarà "menys entitats, però més grans", el vigila el ministeri i el Banc d'Espanya.
Més competències
Precisament, el governador d'aquesta última entitat, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va explicar en una altra jornada financera organitzada per Deloitte que els problemes per als bancs es poden agreujar si la crisi empitjora. Hauran d'afrontar més necessitats de capital, tot i que va reconèixer que les últimes exigències ja són un pas molt important en el sanejament.
Fernández Ordóñez (compareixerà el 2 de maig juntament amb el president de la comissió rectora del FROB, Francisco Javier Aríztegui, davant la comissió d'investigació de la CAM) va demanar al govern central que traspassi al Banc d'Espanya més competències en matèria sancionadora, ara en mans del ministeri d'Economia.
El governador també va considerar que tindria més sentit que el FROB, dependent del banc regulador, controlés les juntes d'accionistes de les entitats intervingudes i que s'eliminessin aspectes legals que endarrereixen la transmissió d'aquests bancs als nous propietaris. Fernández Ordóñez va sorprendre en reclamar una llei que prohibeixi l'activitat bancària a les caixes (les que queden són accionistes dels bancs creats amb la seva activitat financera) per centrar-se només en l'obra social.
Sense demanda, no hi ha crèdit
En aquest sentit, el director general de la patronal de les caixes, José María Méndez, va rebutjar clarament la idea de l'encara governador del Banc d'Espanya, que va afirmar que el crèdit no tornarà a fluir fins que l'economia no millori. En la mateixa jornada, el conseller delegat de Banco Santander, Alfredo Sáenz, va coincidir amb Fernández Ordóñez que són necessàries reformes estructurals més profundes per generar creixement.
Sáenz va assegurar que és "imprescindible" que retorni l'estabilitat financera a la zona euro perquè les administracions públiques i les entitats privades puguin emetre deute. "La liquiditat a tres anys del Banc Central Europeu (BCE) no és suficient", va reblar.
