Publicitat
Publicitat

Guinea vol les seves mines

El govern de Guinea Conakry acaba d'aprovar una llei de mines que revoluciona el sector i modifica la relació entre els inversors estrangers i l'Estat, ja que redueix el marge de benefici de les empreses estrangeres a favor dels guineans. La llei és també una clatellada africana als interessos xinesos i un intent de lluitar contra les corrupteles en un país extremadament pobre, on les enormes riqueses naturals alimenten una corrupció estructural que ha comptat tradicionalment amb els militars.

Quan el nou president, Alpha Condé, un intel·lectual de 72 anys educat a París, presoner polític sota la dictadura de Lansana Conté, va guanyar les eleccions el mes de novembre passat, va anunciar que havia arribat l'hora de l'esperança, la justícia i la prosperitat, després de cinc dècades de dictadures i de la traumàtica experiència del govern militar de transició que va seguir al cop d'estat de l'any 2008.

Buscant nous aliats

Malgrat les enormes riqueses minerals i els extraordinaris recursos naturals, Guinea és un país molt pobre que quasi no disposa d'infraestructures bàsiques i la majoria de la gent no té ni aigua corrent ni electricitat. El coronel Gaddafi havia promès al seu "germà Condé" que si guanyava les eleccions -les primeres democràtiques en cinc dècades- l'ajudaria econòmicament a resoldre aquestes necessitats bàsiques. Però pocs mesos després de la victòria electoral, les revoltes àrabs van obligar el govern a mirar cap a un altre costat.

La mineria és el millor actiu de què disposa Condé per buscar capital estranger que l'ajudi a modernitzar el país i a lluitar contra la pobresa. Per això el president ha decidit modificar les relacions amb els inversors actuals i establir noves amistats, en un sector completament corrupte en què els contractes amb les companyies estrangeres són, en paraules del ministre de Mines, "inconcebibles". És a dir: gens satisfactòries per als interessos dels guineans. La nova llei redueix el marge de benefici de les empreses estrangeres i obliga a una participació -gratuïta- de l'Estat del 15% en les noves empreses inversores, participació que es pot ampliar amb un 20% suplementari. El fet més xocant de la llei és el canvi que pot comportar en les relacions amb la Xina. Durant el govern militar de transició, els xinesos van signar un acord que els donava l'exclusiva sobre els nous contractes d'explotació de minerals, a canvi de 7.000 milions de dòlars i un "paquet global" d'inversions en infraestructures i finançament bancari.

Amb la nova llei sota el braç, Condé ha començat a viatjar a la recerca de nous acords -ha estat a Davos i als Estats Units-. També visitarà la Xina, però amb noves propostes, protegit per un text que pretén que els negocis es facin també en nom del país i amb les mans sobre la taula.

Els beneficis de la riquesa

Els més escèptics -que acostumen a ser els més realistes- parlen, però, d'un canvi estratègic de la presidència en el context de la geopolítica global. Dubten que es puguin traspassar a la sobirania del poble els enormes beneficis d'un sector tan suculent i tan acostumat a nedar en aigües turbulentes, i a carregar amunt i avall maletes per elegir i destronar presidents, finançar campanyes i comprar uniformes militars. Per fer-se una idea del que suposa només el control de la bauxita -de la qual Guinea és el primer productor mundial-, les exportacions ronden els 20 milions de tones anuals, i es tracta d'un material que una vegada refinat serveix per fer 35 milions de xassissos de cotxes, 300 mil milions de llaunes de cervesa i 200 mil milions de discs durs. I també hi ha les grans reserves d'or, els diamants...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT