Publicitat
Publicitat

ENSENYAMENT

"Hem après que cal imposar una taxa de diversitat a l'escola"

Llengua "És curiós que no es parli àrab a les escoles catalanes" Drets Civils "La segregació racial està tornant a les escoles dels Estats Units" Obama "Fa passos, però lents, per por de semblar massa receptiu"

Gary Orfield va fundar i codirigeix el Projecte de Drets Civils, un observatori capdavanter de les desigualtats socials i racials als Estats Units. Professor d'educació, dret, ciències polítiques i urbanisme a la Universitat de Califòrnia (UCLA), ha dedicat molts anys a treballar per la dessegregació a les escoles nord-americanes, imposada pel Tribunal Suprem l'any 1954. Ha plogut molt des dels primers anys d'aquella lluita, amb imatges inesborrables com la del governador d'Alabama George Wallace intentant blocar l'accés de tres estudiants negres a la universitat el 1963. A poc a poc la dessegregació es va anar imposant a l'escola pública nord-americana, amb l'ajut d'iniciatives com les magnet schools , que Orfield va venir a explicar a Barcelona, convidat per la Fundació Jaume Bofill i la UOC. Sembla, però, que no està tot guanyat.

Ja estan dessegregades les escoles públiques dels Estats Units?

No totalment. De fet, les coses estan canviant. La segregació s'està reduint a l'àmbit residencial. Encara hi ha barris només de llatins o només de negres, tot i que menys marcats que fa deu anys. Però la segregació racial està tornant a les escoles.

Per què? És només l'efecte de les últimes sentències del Tribunal Suprem o hi ha altres elements?

La revocació de les lleis de dessegregació per part del Tribunal Suprem el 1991 i el 2007 hi han influït molt, però també ho ha fet la gran expansió de les poblacions minoritàries en els últims anys. Als anys 60 la proporció de llatins, per exemple, era del 5%, mentre que avui és del 22%. Un altre problema és que durant molt de temps no hi ha hagut un lideratge fort en aquestes qüestions.

Obama no ho està canviant?

L'administració Obama està fent passos positius, però més lentament del que voldríem. El president no ha estat gaire actiu en aquest tema, segurament perquè és el primer president negre i està preocupat per les implicacions polítiques. No vol semblar massa favorable a les qüestions de drets civils. Tot i així, s'han fet progressos en l'impuls de noves magnet schools (escoles imant).

En què consisteix exactament aquest tipus d'escoles públiques?

Són centres, tant de primària com secundària, ubicats normalment en barris desafavorits però que ofereixen un projecte educatiu singular i potent, prou atractiu com per captar estudiants blancs de classe mitjana-alta d'altres barris propers. Ara mateix tenim dos milions d'alumnes a magnet schools , amb més d'un miler de projectes diferents.

Quina mena de projectes?

Depèn del context. Han de ser aquells que resultin més atractius a la població de l'entorn, des d'una aposta d'arts escèniques potent fins a una formació avançada en recerca científica o bé un projecte pedagògic enfocat a formar l'alumne cap a professions concretes, com el dret o la política. N'hi ha de molts tipus.

Les magnet schools van aconseguir trencar la segregació?

Durant molts anys van assolir un nivell de dessegregació molt alt, però en els últims anys, des que s'ha revocat l'obligació de reservar unes places concretes per a alumnes de les minories socials i racials, a algunes està tornant la segregació.

Salvant totes les distàncies, a Catalunya també hi ha un problema amb la concentració d'immigrants a algunes escoles públiques. Forçar-ne la dispersió fixant per llei una taxa mínima o màxima d'immigració als centres seria una solució?

Sí. Això és el que hem après de la nostra experiència. A veure, jo no tinc el remei als problemes educatius d'aquí -cada país ha de decidir cap on tirar-, però el que és evident és que deixant el sistema educatiu en una situació de mercat pur no s'aconsegueix mai arribar a la igualtat. Potser s'aconsegueixen escoles molt bones, però no seran equitatives. Tampoc no se soluciona el problema de la immigració redreçant només les qüestions educatives, cal també actuar sobre la situació laboral i social d'aquests col·lectius. Si les altres parts de la societat no canvien, no aconseguirem l'equitat. Si algú et diu que té un sistema educatiu que soluciona tots els problemes socials o t'està mentint o és un babau.

Com gestionen les magnet schools l'acollida d'immigrants amb altres llengües?

Això depèn de cada estat. Hi ha escoles que tenen educació bilingüe i altres que els fan classes d'anglès com a segona llengua. Moltes escolaritzen els alumnes nouvinguts en la seva pròpia llengua durant els primers anys perquè els estudis demostren que si aprenen a llegir en la llengua en què parlen aprenen molt millor tota la resta, cosa que té sentit. Trobo curiós que aquí a Catalunya no hi hagi escoles on s'ensenyi en àrab, per exemple. Aquest és un debat polèmic també als Estats Units, però la qüestió és: considerem la llengua com un problema o com un actiu potencial?.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT