"Hem de canviar la mentalitat empresarial"

Quins avantatges té la feina a temps parcial?

Aquí, les persones que tenen aquest tipus de contracte no el tenen perquè hi trobin avantatges, sinó perquè no tenen una altra alternativa. Hi ha altres països, sobretot del nord d'Europa, on sí que és una opció buscada, majoritàriament per les dones, això sí. En aquests països no són contractes marginals, es considera que és una manera més d'aprofitar la mà d'obra femenina i no se les penalitza per això, sinó que se les promociona i se les fa entrar en programes de formació. Això no passa aquí.

Això no passa aquí? Per què?

Aquí els contractes a temps parcial suposen, de manera genèrica, la pèrdua d'unes bones condicions de treball. Aquí no hi ha la cultura empresarial de protegir i fomentar aquests contractes perquè els empresaris encara no han vist que estan perdent a bones treballadores. Els caps només veuen problemes i els contractes a temps parcial són un problema més perquè suposen haver de buscar a una persona per cobrir l'altra mitja jornada.

Què ha de canviar perquè això no sigui així?

Hem de canviar la mentalitat empresarial espanyola i començar a valorar com es construeixen les competències de les persones. Si un empresari té una treballadora que coneix des de fa anys, que és bona i de confiança, ha de saber que el problema gran és prescindir d'ella i no haver de trobar-li un substitut per a la mitja jornada que no fa. Tot això no és més que el fruit de tenir una indústria de poc valor afegit.

Però la mitja jornada, en definitiva, és una bona fórmula o no?

Pot ser una fórmula positiva en un moment determinat d'una trajectòria professional. Per exemple, pot haver-hi moments en la vida d'un home o d'una dona, indistintament, en què, per circumstàncies externes, han d'assumir més responsabilitats del que és normal. Generalment és perquè s'ha de cuidar d'algun familiar o de nens petits. En aquests moments, la fórmula de la jornada reduïda és molt útil, sempre que no s'hagi de pagar un preu professional per adherir-s'hi i que es garanteixi que quan s'acabi aquest moment, duri el que duri, la persona pugui tornar a treballar a ple rendiment si és el que vol, sense que se'n ressenti el sou o la responsabilitat.

Quins països són un bon exemple en aquest camp?

Holanda, Noruega, el Regne Unit, Suècia i Bèlgica són bons exemples, ho apliquen molt bé, sense empitjorar les condicions laborals del treballador. Per això la xifra de població activa femenina és més alta en aquests països que a l'Estat. Ells han vist que aquest tipus de contracte, ben aplicat, frena la sagnia de dones que deixen el mercat laboral quan tenen nens al seu càrrec.

En aquests països es valora molt la flexibilitat laboral. Aquí encara estem en un estadi previ.

Sí, molt previ. Jo m'atreviria a dir que la flexibilitat laboral aquí ni existeix. Els caps no entenen aquest concepte i tot el que suposa flexibilitat per als treballadors -com els contractes a temps parcial- ho veuen com un problema. Tenen aquesta inèrcia i per això a Espanya la flexibilitat laboral encara no funciona.

En un moment com l'actual, de crisi econòmica, els contractes a temps parcial poden ser una mesura per crear ocupació?

Això s'ha dit però la realitat és ben diferent. Aquests contractes no estan creant feina. Com els altres tipus de contracte, també estan disminuint.

Com creu que evolucionarà aquest tema?

Crec que cada vegada estem avançant cap a una societat més igualitària però no podem negar que encara són les dones les que cuiden, majoritàriament, dels fills. Jo crec que els homes poden educar igual de bé els seus fills que les dones, però elles encara segueixen assumint més aquesta responsabilitat.