Publicitat
Publicitat

CIMERA MUNDIAL

Molts participants de Davos pensen que un nou Lehman Brothers és possible

Hem resolt els problemes que van provocar la crisi?

Davos, aquest poblet de muntanya fortament custodiat, és probablement l'únic lloc de tot el planeta on es pot aconseguir que els principals banquers centrals, reguladors, economistes i líders empresarials seguin junts a la mateixa habitació.

El Fòrum Econòmic Mundial podria ser l'escenari on s'arribés a un consens sobre com prevenir els desastres financers, però l'experiència demostra que és poc probable.

L'any passat, segons diversos participants, en les converses privades es va coincidir a dir que els banquers encara no havien assumit la seva responsabilitat a l'hora de provocar la crisi financera global.

"Els reguladors deien: «Els banquers no en tenen ni idea». I els banquers responien: «Els reguladors no en tenen ni idea». Espero que, aquest any, les converses siguin més productives", comentava Paul Achleitner, director financer de l'asseguradora Allianz, poc abans de l'inici de la cimera econòmica.

Però a mesura que han passat els dies els resultats no han estat prometedors. Dimecres, en un dels panells amb què es va inaugurar el Fòrum Econòmic Mundial, Peter Sands, president executiu del banc britànic Standard Chartered, va dir que els canvis reguladors no s'havien centrat en els riscos més importants.

Canvis reguladors
El 2010 va ser un gran any per a la regulació bancària, tot i que les cimeres de Davos hi van contribuir francament poc.

El G-20 va aprovar les normes de Basilea III, que exigeixen als bancs que elevin les seves reserves de capital, així com altres mesures per blindar-se contra les crisis financeres. I als Estats Units el Congrés va aprovar la llei de Dodd-Frank per incrementar la regulació financera.

De tota manera, algunes de les qüestions més importants segueixen sense resoldre's, i alguns participants al fòrum de Davos afirmen que el sistema financer mundial continua sent vulnerable.

"No diré que Basilea III no fos necessari", afirma Martin Hellwig, economista i codirector de l'Institut Max Planck de Bonn, Alemanya. "Però hi ha qüestions importants que no s'aborden, i en les que sí que s'aborden, no es va prou lluny." Encara no hi ha una resposta per als diversos Lehman Brothers que hi continuen havent al món. Es tracta de bancs que són tan grans o tan complicats que poden acabar generant el caos financer si tenen problemes, com va passar quan Lehman va desaparèixer l'any 2008.

Molts economistes asseguren que els bancs són més propensos a córrer riscos, precisament perquè els seus executius creuen que els governs no els poden deixar caure. I aquesta mena d'assegurança encoratja la imprudència, afirmen.

"Encara que aquest últim any han passat moltes coses, el problema central que ens va ficar a la crisi no s'ha resolt", va dir Dennis J. Snower, president de l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial. Snowe, que ha moderat un debat a Davos sobre els riscos globals, creu que, de la mateixa manera que els guanys es privatitzen, "s'assumeix que les pèrdues se socialitzaran". "Cap nivell de reserves de capital ho ha resolt".

Intimidació
Snower i altres participants a Davos creuen que els membres dels governs se senten intimidats per la complexitat del sistema financer i, alhora, preocupats per generar conseqüències no volgudes.

"Molts polítics tenen molta por de prendre decisions fonamentals", diu Snower. "La gent del sector financer té interès que la situació sembli complexa i difícil, encara que no ho és".

Els banquers es defensen dient que ja s'han aprovat moltes normes noves i adverteixen que hi podria haver una contracció del crèdit si se'n creen més.

"Aquestes reformes tenen conseqüències importants per al finançament de l'economia real", va dir el director executiu del banc francès Societe Generale, Frederic Oudea, en un comunicat dilluns. "En la nostra opinió, les normatives estan qüestionant la transformació que han viscut els bancs, gràcies a la qual els estalvis de la gent poden, al seu torn, garantir el finançament de la inversió empresarial", va dir Oudea. Amb declaracions com aquestes, alguns economistes conclouen que la indústria segueix en el mateix estat de negació que l'any passat.

"La gent té ganes de tornar a la normalitat", explica Nicolas Verona, investigador sènior de Bruegel, un institut de recerca a Brussel·les. "Els executius escolten el que volen escoltar", diu.

La crisi del deute que han patit diversos països europeus està fent que sigui més difícil per als reguladors i els responsables polítics imposar nous requisits a les institucions financeres. Segons es va decidir en el seu dia, els bancs tenen com a termini fins a principis del 2019 per complir plenament les normes de Basilea III, un període de transició que els analistes consideren generós.

Reserves de capital
Hellwig, de l'Institut Max Planck, creu que, fins i tot l'any 2019, les reserves de capital continuaran sent inferiors a les necessàries per evitar que els contribuents hagin de tornar a rescatar les institucions financeres.

En un influent escrit publicat l'any passat, Hellwig va criticar les normes de Basilea III per confiar massa en els coeficients de solvència. Aquests coeficients classifiquen els actius dels bancs segons el risc que representen.

Els nivells de capital s'haurien de basar en els actius bruts, segons explica Hellwig, perquè és molt difícil estimar els riscos d'una manera fiable i, en canvi, és molt fàcil per als bancs manipular els coeficients correctors.

Les normes de Basilea III imposen una ràtio d'endeutament del 3% dels actius bruts, però Hellwig opina que aquest nivell hauria de ser deu vegades més elevat.

Hellwig no creu que dels debats de Davos -ni tampoc de cap altre lloc- n'acabi sorgint un requisit d'aquest tipus. "No crec que el sistema visqui gaires canvis radicals més", assegura.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT