Publicitat
Publicitat

Lluís: Sans:

"Hem volgut projectar-nos al futur abraçant el passat"

Esforç "Vaig heretar l'empresa, però no m'han regalat res" Dualitat "Hem fet una botiga moderna, confortable i agradable que recupera elements de les botigues anteriors" París "Continua sent la ciutat més imprescindible"

Lluís Sans encapçala una botiga centenària. Santa Eulalia va néixer el 1843 i ha anat escrivint la seva història en paral·lel a la de la moda de Barcelona. El 1926 va acollir la primera desfilada d'alta costura d'Espanya; als anys 60, l'empresa era una maison de 700 treballadors, i als 70 va donar la benvinguda al prêt-à-porter . El 2011 torna a ser una data històrica: la nova Santa Eulalia acaba d'obrir les portes al passeig de Gràcia 93, i ho celebra amb una exposició i un espectacle de llum a la façana de la botiga.

Molta gent encara recorda l'antiga botiga. Quines són les set diferències amb l'actual Santa Eulalia?

Des que se'ns va presentar l'oportunitat de fer una botiga nova, vam veure molt clar que volíem recuperar tots els valors de la casa i destacar-ne la història. Hem fet una Santa Eulalia moderna, confortable i agradable que recupera elements de les botigues anteriors. Creiem que això en resumeix bé l'essència, una barreja d'estils i èpoques de manera harmoniosa i coherent. Hem volgut projectar-nos al futur abraçant el nostre passat i estem contents del resultat.

William Sofield, arquitecte habitual de firmes com Gucci, Yves Saint Lauren i Tom Ford, ha signat la renovació. Què en destacaria?

És complicat, com si em fessin triar entre un dels meus fills. Cada planta i cada espai és diferent, tant pels colors com per la decoració. Tot i això, Sofield ha aconseguit crear un relat continu. Com a novetats potser destacaria el cafè, amb les cadires d'estampat Liberty i les taules dissenyades per Sofield que reprodueixen les illes de l'Eixample. I la pop-up store , un espai que acollirà de manera efímera diferents firmes internacionals. L'hem inaugurat amb els barrets i ornaments de cap de Maison Michel.

Representa la quarta generació al capdavant de l'empresa familiar.

Sí, fa 23 anys que dirigeixo Santa Eulalia i hi vaig entrar als 22 anys. El meu pare va morir de sobte quan jo estudiava quart d'Esade i tot i que tenia intencions d'incorporar-me al negoci, no pensava fer-ho tan aviat. El meu avi em va preguntar si volia dirigir l'empresa, no volia cometre l'error de donar-ho per fet, com va passar amb el pare.

Dirigir Santa Eulalia devia suposar un gran repte.

No va ser gens fàcil. Sempre dic que vaig heretar l'empresa però no m'han regalat res. He treballat i lluitat molt. Recordo que, als anys vuitanta, el pas de l'alta costura al prêt-à-porter va ser un moment intens.

I algun moment divertit?

Recordo anècdotes de quan era petit i anava a la botiga a emprovar-me els pantalons de franel·la. Em picaven i no m'agradava... En canvi, em fascinava recollir les agulles de terra amb un imant. Ho feia a l'emprovador de la meva mare i als del costat i a tothom li feia molta gràcia.

Hi ha antics treballadors que també tenen bons records...

Als anys seixanta, l'empresa tenia set-cents treballadors i el meu avi volia fer-los contents. Eren els inicis de la seguretat social i per suplir les carències va impulsar les colònies a Lloret i el Montseny. També va organitzar les classes de gimnàstica al matí i el club social.Van ser uns anys feliços.

Hi ha algun secret que expliqui la longevitat de la botiga?

Penso que hem sabut canviar el que calia, la moda canvia cada sis mesos i hem d'estar molt atents, i hem mantingut tres coses fonamentals, que són oferir el millor de la moda internacional al client, fer-ho en un entorn cuidat i amb un servei impecable.

I mantenen costums de l'època de l'alta costura.

Sí, abans era vital avisar quan es venia un vestit per segona vegada. S'informava de qui l'havia comprat i per a quina ocasió perquè, tot i que eren a mida, es basaven en un mateix model i teixit. I ara mantenim la tradició perquè del prêt-à-porter de luxe comprem molt poques quantitats, un o dos vestits, i els venem en exclusiva a Catalunya...

Assisteixen a les grans cites de moda per descobrir les novetats?

Sens dubte. Viatgem per comprar el que ofereixen els dissenyadors internacionals. París, Milà, Nova York i Londres són llocs de trobada de compradors, venedors i premsa per conèixer les noves col·leccions; però entre totes elles, París continua sent la ciutat més imprescindible.

Si parlem de moda masculina, el més important és que Santa Eulalia conserva el servei de sastreria.

Curiosament, és la part del negoci que hem mantingut oberta des dels inicis i segueix havent-hi demanda. Però la sastreria i la camiseria són un oferta complicada perquè la mà d'obra i la tècnica s'estan perdent. Creiem en el futur de la professió, estem formant gent jove, i amb la nova botiga hem deixat els tallers a la vista. Hem decidit fer-los accessibles per destacar-ne el valor.

Com preveu el futur, tot i la crisi?

El 2010 vam augmentar el nombre de vendes i la renovació de botiga ha estat un somni fet realitat... Però creiem que encara no hem arribat al punt més alt. Hem superat una etapa i mirem el futur amb coratge i il·lusió.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT