Publicitat
Publicitat

L'alcalde va demanar als seus companys que no votessin en contra dels fons per a Catalunya

Hereu va intentar frenar el PSOE

L' alcalde de Barcelona i candidat a la reelecció, Jordi Hereu, mai ha estat enquadrat en l'ala més catalanista del partit, però dilluns i dimarts, fins poc abans de la votació al Congrés sobre els fons de competitivitat, va intentar que els 25 diputats del PSC donessin suport a la moció de CiU i es desmarquessin del PSOE. Segons fonts de l'executiva de Nicaragua, van ser 48 hores de trucades, de converses a la desesperada i discussions internes en què Hereu va advertir els seus companys de les fatals conseqüències electorals que podia tenir per al PSC trencar el front català. A la seva imploració es van sumar altres alcaldes catalans, com ara Àngel Ros, però les gestions van acabar amb un rotund fracàs. El nucli dur de Nicaragua i Ferraz es van fer els desentesos i van deixar sols uns alcaldes que es juguen bona part del poder municipal socialista el 22-M.

Amb Barcelona i Girona a la corda fluixa, Hereu entenia que votar en contra de l'exigència dels 1.450 milions d'euros era un risc que el partit no es podia permetre. L'alcalde de Barcelona va estar en contacte telefònic permanent amb l'home fort del PSC a Madrid, Daniel Fernández, per fer-li entendre que era "incoherent" votar en contra d'una reivindicació que havien defensat al Senat i el va advertir en tot moment que l'electorat no ho comprendria, i que tindria menys cost anar remolc de CiU que desmarcar-se'n. Veient que els intents eren infructuosos, també va fer trucades a altres membres de l'executiva del PSC i fins i tot va arribar a plantejar la possibilitat de l'abstenció com a mal menor. Res va donar resultat. La lleialtat al PSOE va pesar més que la pressió dels alcaldes.

"És mentida que el PSC, en aquest tema, hagi fet seguidisme del PSOE. Ha estat al contrari", va afirmar ahir Fernández en una entrevista a RAC 1. El diputat al Congrés va assegurar que si la moció no va prosperar era perquè "CiU preferia una derrota amb el PP que una victòria de Catalunya amb el PSC" i va reconèixer que la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, "no té una gran cintura política".

Però, malgrat que Hereu no va ser l'únic alcalde que va intentar frenar el no al Congrés -el PSC no només es juga l'alcaldia de la capital, sinó també d'altres grans ciutats catalanes-, després que el PSOE donés el cop de puny sobre la taula, s'ha imposat la llei del silenci. "Com a alcalde que honra els seus compromisos amb altres administracions, exigeixo que l'Estat compleixi amb Catalunya", va dir Hereu el 9 de maig. Però un cop liquidada la votació no ha tornat a verbalitzar públicament que no comparteix la decisió del seu propi partit.

Malestar a l'executiva

En tot cas, el malestar al PSC ha anat in crescendo des de dilluns, quan a l'executiva del PSOE va posar sobre la taula no només la qüestió del fons de competitivitat, sinó també el bloqueig de la convocatòria de 1.245 places de mestres. Fonts del partit asseguren que el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, es va posar "molt dur" amb aquest últim tema, però, de moment, l'executiu espanyol manté la suspensió de la convocatòria. La influència del PSC a Madrid, doncs, va quedar de nou en entredit.

En tot cas, la confrontació Catalunya-Espanya és precisament l'escenari que més interessa a CiU en aquesta campanya. Els socialistes, tot al contrari, han dibuixat una estratègia per fugir del debat nacional. El Govern de CiU exporta arreu del territori tots els greuges i enfrontaments amb Madrid. La llista és llarga. La consellera d'Educació, Irene Rigau, escampa a bombo i platerets com a Catalunya neguen les places de mestre mentre que a Andalusia el govern espanyol n'autoritza el triple. El portaveu de Foment de CiU al Congrés, Pere Macias, denunciava ahir que Catalunya queda fora dels 7.492 milions d'euros licitats pel Pla Extraordinari d'Infraestructures de l'Estat, que busca la inversió privada per generar ocupació al sector. També el conseller de Salut, Boi Ruiz, es va reunir ahir amb la ministra de Sanitat, Leire Pajín, per exigir que l'Estat pagui a Catalunya els 150 milions d'euros que li corresponen pel fons de cohesió.

Sigui com sigui, el PSC pensa que no hi ha més remei que girar full i tornar a posar les retallades sobre la taula. Perquè qui aconsegueixi imposar el seu marc referencial partirà amb avantatge el 22-M.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT