EL MAPA ADMINISTRATIU CATALÀ
Crònica 08/01/2012

Hi ha massa municipis a Catalunya?

Narcís Presas
3 min
El poble de Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, és el més petit de Catalunya, amb una vintena d'habitants.

La crisi ha tornat a posar el focus en l'organització territorial, qüestionant el nombre de municipis i de nivells administratius. Alguns països, com Itàlia o Grècia, s'han vist obligats a prendre mesures en aquesta línia empesos per la necessitat d'aprimar l'administració. A Catalunya, la proposta més citada de revisió del model territorial que s'ha fet és l'Informe Roca , que recull punts polèmics com la supressió de municipis de menys de 250 habitants, una mesura que en l'actualitat afectaria uns 180 municipis catalans. Fem un repàs de l'estat i els canvis recents del mapa local català.

Els municipis més petits, en el punt de mira

Des de la restauració de la Generalitat el 29 de setembre del 1977, Catalunya ha vist néixer tretze nous municipis i només un s'ha donat de baixa. La Canonja, que es va segregar de Tarragona el 2010, va ser l'última alta d'un mapa que no patia variacions des del 1998, quan la Palma de Cervelló va segregar-se de Cervelló. Abans ho havien fet Riu de Cerdanya (1997), Badia del Vallès (1994), Sant Julià de Cerdanyola (1993), Gimenells i el Pla de la Font (1991), l'Ampolla (1990) i Salou (1989). Mentrestant, Medinyà, al Gironès, ha reprès recentment les gestions per segregar-se de Sant Julià de Ramis i esdevenir el municipi 948 de Catalunya. En el sentit oposat, el 1991 Palmerola, al Ripollès, es va agregar al municipi de les Lloses. Abans, el 10 de març del 1977 tres municipis del Baix Empordà, Fonteta, Peratallada i Vulpellac, s'havien ajuntat per constituir el municipi de Forallac, de nova creació.

Amb tot, Catalunya té en l'actualitat 947 municipis, més que països com Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Holanda, Portugal o Suècia, i és la segona comunitat autònoma en nombre de municipis només per darrere de Castella i Lleó, que en té 2.248. Dels 947 municipis catalans, 23 tenen més de 50.000 habitants i 23 menys de 100.

Les 38 comarques del 1936, tres de noves i més propostes

El 1936 la Generalitat republicana va aprovar un mapa amb 38 comarques, el mateix que mig segle després, l'any 1987, la Generalitat recuperaria per vertebrar el mapa local. Un any més tard en va crear tres de noves: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i finalment el 1990 una nova modificació canviaria l'adscripció comarcal de dinou municipis. Arreu del territori han aflorat altres reivindicacions amb més o menys insistència com ara les del Baix Montseny, el Lluçanès, la Baixa Segarra, la Ribera de Sió, la Vall de Ribes, el Delta de l'Ebre, les Guilleries o la Baixa Llitera.

EMD i mancomunitat: una solució

Dues fórmules que no comporten un nivell administratiu afegit s'albiren com a possibles opcions a tenir en compte en l'actual conjuntura de crisi: les entitats municipals descentralitzades (EMD) i les mancomunitats. Les EMD són ens locals menors sense ajuntament propi que confereixen una personalitat pròpia a determinats nuclis de població. A Catalunya n'hi ha 63. El gruix es concentra a les comarques pirinenques, amb una presència notable també a les Terres de l'Ebre. L'EMD més gran pel que fa a població és Valldoreix, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Pel que fa a les mancomunitats, estan emergint com una opció vàlida per compartir serveis entre ajuntaments, ja que permeten reduir costos i aprofitar les economies d'escala. L'inventari públic de la Generalitat en comptabilitza 76.

Les vegueries, aparcades

L'Estatut estableix la vegueria com la divisió territorial pròpia de la Generalitat. La manca de consens polític i la nul·la receptivitat de l'Estat a l'hora de modificar els límits provincials han dificultat la seva aplicació, que actualment està aparcada sine die amb el pretext afegit de la crisi. El tripartit va aprovar l'any passat la llei de vegueries, que divideix el territori català en set (Barcelona, Girona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de Ponent, Terres de l'Ebre i Alt Pirineu), desoint la reclamació del Penedès i, amb menys insistència, també d'Osona, que apostava per l'Alt Ter amb el Ripollès i la Garrotxa. El reconeixement del Penedès torna a estar al Parlament, tot i que sense novetats des del maig, quan CiU va presentar una proposició de llei.

Municipis amb un peu a cada lloc

Les zones limítrofes del mapa català amaguen algunes curiositats. Per exemple, municipis que pertanyen a una comarca d'una demarcació i a la diputació d'una altra. És el cas de Fogars de la Selva que pertany a la Selva i a la Diputació de Barcelona, o en el sentit contrari, els municipis osonencs d'Espinelves, Viladrau i Vidrà, que estan adscrits a Osona i a la Diputació de Girona. Aquest fenomen es repeteix a Gósol, comarca del Berguedà i Diputació de Lleida, o als municipis de Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya, que pertanyen a la comarca de la Cerdanya i a la Diputació de Lleida. Bellprat (Anoia) i Castellet i la Gornal (Alt Penedès), que estan dins la demarcació de Barcelona, tenen prefixos telefònics de Tarragona.

stats