"Hi ha de tot, des dels que volen repetir fins als que no surten de l'autocar"

Serguei Ivantxuk té dues eines de treball: el datàfon per cobrar targetes de crèdit i el mesurador de radioactivitat a l'ambient. És el director de l'agència Solo East Travel, amb seu a Kíev, que organitza tours a Txernòbil. Cada dia hi envia com a mínim una seixantena de turistes. N'hi ha que els encanta i quan surten ja només pensen a repetir. Altres, espantats per les alarmes dels medidors de radioactivitat, prefereixen quedar-se a l'autocar.

Quan vau començar amb els tours a Txernòbil?

Oficialment vam arrencar fa deu anys, però jo, abans, ja hi havia portat visitants. Ens ho fèiem com podíem per entrar a la zona d'exclusió. Nosaltres oferíem serveis als turistes que arribaven a Kíev i el primer que ens preguntaven era si es podia visitar Txernòbil. Aleshores només hi podien accedir científics i periodistes. Ara és tot una altra cosa, l'administració emet permisos oficials per a les visites turístiques.

El govern ucraïnès les fomenta?

Sí, hi tant! Cobren bastant per deixar entrar un turista a la zona d'exclusió i els interessa econòmicament. Ara acaben d'aprovar un concurs al qual ens haurem de presentar les sis o set empreses que fem els tours. Es tracta de garantir que totes complim unes mínimes mesures de seguretat.

Quants turistes porta cada any?

Milers. La veritat és que no els compto. Nosaltres tenim programades excursions cada dia, incloent-hi l'hivern. En un dia normal portem un parell d'autocars d'una trentena de persones cadascun.

Són perillosos els nivells de radiació que reben els turistes?

Gens. I per això lloguem medidors de radioactivitat als participants, perquè cadascú ho pugui veure per ell mateix. El més important és explicar bé les coses. La radiació que es rep és equivalent a la que es rebria en un vol transatlàntic.

I els turistes com s'ho prenen?

Hi ha de tot. N'hi ha que volen repetir la visita l'endemà mateix, que volen fer el tour de dos dies que també oferim a la zona de Txernòbil. Però també n'hi ha que, espantats, no volen sortir de l'autocar quan senten que es disparen les alarmes dels medidors de radioactivitat. És la por a un enemic desconegut, la radiació, el que els atura.