Homs: "Pel Govern, el resultat marca el camí cap al dret a decidir"

Barcelona.El resultat de la consulta de Barcelona no ha passat desapercebut. Tampoc per al govern de la Generalitat. El portaveu de l'executiu que presideix Artur Mas, Francesc Homs, va afirmar ahir en declaracions exclusives a l'ARA que el resultat de la consulta d'independència de Barcelona "marca el camí, en la direcció de la transició nacional cap al dret a decidir". "En aquest camí hi ha una primera etapa que volem complir en aquesta legislatura, que és el pacte fiscal, objectiu compartit per una àmplia majoria dels ciutadans de Catalunya", va insistir Homs, que va felicitar l'organització de la consulta de la capital catalana per "l'èxit" registrat.

En la consulta hi va haver algunes sorpreses, com la participació, després de setmanes de dubte, de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. Així, la vicepresidenta va aconseguir un clar objectiu polític: evitar que Unió quedés ubicada en el bel·ligerant front de l'abstenció i del no al referèndum simbòlic d'independència que encarnen el PSC, el PP i C's. Un front en el qual s'ha posicionat el líder democristià, Josep Antoni Duran i Lleida, sota el pretext de la "frustració" que generen consultes com la d'ahir.

Fonts pròximes a Ortega asseguraven ahir que com a responsable del Govern en matèria de participació ciutadana va participar en la consulta per "responsabilitat i convenciment". També es va desmarcar de la consigna marcada pel seu partit l'exconseller d'Economia Antoni Castells, un dels representants més destacats de l'anomenat sector catalanista del PSC. Pràcticament desaparegut des de la patacada del 28-N, Castells va votar a l'Escola Súnion de Sarrià-Sant Gervasi. Un gest que diu molt de la tibant relació amb l'aparell del seu partit.

Només Pelegrí fa costat a Duran

Amb el vot d'Ortega, l'únic conseller d'Unió que no ha votat és el d'Agricultura i secretari general d'Unió, Josep Maria Pelegrí, mantenint-se així al costat de Duran. Fins i tot la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal -que va recórrer contra la consulta d'Arenys de Munt quan era advocada de l'Estat- va participar-hi de manera anticipada. Ahir, dos consellers més, el d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, i el de Cultura, Ferran Mascarell, també van exercir el vot. Així, 9 dels 11 consellers del govern d'Artur Mas han votat en alguna de les consultes. Duran i Pelegrí, a més, van veure ahir com el sector sobiranista del seu partit marcava perfil. Antoni Castellà, secretari d'Universitats i cap visible d'aquest sector d'UDC, va llançar un missatge a la direcció del partit: "La independència és el primer estadi cap a una hipotètica confederació", va assegurar després que Duran lamentés que la consulta no donés opció a votar per una confederació, la seva "utopia".

Amb els resultats a la mà, els partits van escombrar cap a casa. El secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, -en la línia de Francesc Homs- va assegurar que "prenia nota" del resultat. Ara, de votar a favor de la llei d'independència de Solidaritat al Parlament, res. En canvi l'alcaldable de Barcelona per Unitat per Barcelona, Jordi Portabella, i el president d'ERC, Joan Puigcercós, van reclamar a les institucions que agafin el relleu i convoquin una consulta oficial aquesta legislatura.

Amb les municipals a la cantonada, el convergent Xavier Trias i l'alcalde socialista Jordi Hereu es van aferrar a les consultes per criticar-se. Trias, que va votar, va sortir primer per assegurar que l'Ajuntament no s'havia comportat bé amb Barcelona Decideix i que amb ell d'alcalde les coses haurien estat diferents. I Hereu no se'n va estar d'acusar CiU d'instrumentalitzar políticament la iniciativa ciutadana. Mentre la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, votava en blanc perquè no podia optar per l'opció federal, el candidat ecosocialista a Barcelona, Ricard Gomà, votava un sí rotund i sense matisos. La consulta d'autodeterminació desconcerta la classe política.