Publicitat
Publicitat

NOVA PRESIDÈNCIA DE TORN DE LA UE Reportatge

El polèmic govern hongarès intenta oferir la seva imatge més conciliadora

Hongria vol la integració dels gitanos

Integrar els dotze milions de romanís que viuen a la Unió Europea serà la prioritat de la presidència hongaresa que s'estrena amb el nou any. Després d'Hongria, el segon semestre de l'any Polònia agafarà les regnes comunitàries, així que el 2011 serà l'any de l'Europa de l'Est. Què passaria si la minoria més nombrosa de la Unió Europea comencés a pagar impostos? Doncs que el PIB de països com Hongria o Romania creixeria un 5 per cent. L'eurodiputada hongaresa del Partit Popular Europeu, Lívia Járóka, autora d'aquesta teoria, explica que "la integració dels romanís és una gran inversió per a Europa a llarg termini". Tenint en compte la importància no només social sinó també econòmica d'integrar 12 milions d'europeus que viuen en la marginalitat, l'analfabetisme i la pobresa, la presidència hongaresa de torn de la Unió Europea ha situat la integració dels romanís com una de les prioritats del semestre. Un assumpte que mai hauria aconseguit situar-se en el centre del debat si no fos, paradoxalment, per les polèmiques expulsions massives de gitanos de França aquest estiu.

Una vergonya europea
"Pensava que després de la Segona Guerra Mundial, ja no tornaria a veure a Europa com s'expulsa a col·lectius per raó de la seva ètnia", declarava després dels fets la comissaria europea de Justícia, Viviane Reding. Unes paraules que van causar el cabreig monumental de Nicolas Sarkozy, que va demanar fins i tot el "cap" de la comissària al president de l'executiu, José Manuel Durão Barroso. El portuguès es va limitar a tapar les vergonyes dels uns i dels altres.

Segons la comissària Reding i el seu homòleg de Treball i Afers Socials, l'hongarès László Andor, l'estratègia que vol impulsar la nova presidència de torn de la UE ha de passar per l'educació, la inserció laboral i la utilització eficient de fons europeus i nacionals. La majoria de països ja dediquen diners a programes socials pels romanís "però no sempre de manera correcta i controlada", explica el portaveu de Justícia de la CE, Mathew Newman. Mentre l'Estat espanyol és qui més fons hi inverteix, altres no fan el mateix. "França no gasta ni un duro en la integració dels romanís, però, en canvi, se'ls exigeix que s'integrin o se'ls farà fora tot i ser ciutadans comunitaris", assenyala el portaveu de Reding. La comissària segueix investigant el cas mentre prepara una proposta de directiva sobre els romanís de cara a l'abril.

Budapest també vol centrar els sis mesos de lideratge europeu en l'economia, la seguretat energètica i l'adhesió de Croàcia, el país candidat amb més possibilitats de convertir-se en el membre número vint-i-vuit de la UE. Hongria vol aprovar sancions pels països amb dèficit excessiu i tancar els serrells pendents del fons de rescat permanent. El govern conservador de Viktor Orbán també s'ha proposat fomentar la seguretat en el subministrament elèctric dels països comunitaris de l'est que encara depenen massa de Rússia i, per això, fins i tot organitzarà una cimera temàtica al mes de febrer.

Hongaresos desil·lusionats
Els hongaresos, tot i ser nous en això de les presidències comunitàries, no estan especialment entusiasmats amb la idea d'agafar les regnes de la UE durant els pròxims mesos. La ministra d'Afers Europeus, Eniko Gyori, reconeixia fa uns dies que "els ciutadans hongaresos han perdut entusiasme per les qüestions de la UE des de l'adhesió ara fa sis anys". Gyori espera que la presidència "serveixi per invertir aquesta tendència". Els hongaresos, però, recelen del seu govern i de la informació que faci pública la presidència. El país es troba en mig d'una tempesta de crítiques contra l'executiu per la nova llei de mitjans de comunicació que dóna al govern poders de "supervisió" de la premsa local. Les denúncies contra els atacs a la llibertat d'informació a Hongria han mobilitzat les ONG, campanyes a internet amb milers de seguidors i protestes dels grans mitjans hongaresos contra la censura política.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT