Publicitat
Publicitat

'Hoodies', la resposta fàcil a l'onada de violència

La mort de Mark Duggan a Tottenham va fer esclatar l'onada de violència més virulenta dels darrers anys a Anglaterra. Més enllà del debat moral al voltant dels actes de vandalisme, què hi ha al darrere? Poc després dels primers aldarulls es van identificar els culpables, els hoodies . Joves de barris marginals que vesteixen informalment, un sobrenom que fa referència a la dessuadora amb caputxa que porten per mantenir l'anonimat. Són els nous "dimonis populars". Aquells que, com Stanley Cohen definí, mitjançant un comportament desviat generen alarma en la societat. La nova amenaça nacional.

La història demostra que no són pas un fenomen aïllat. A inicis del segle XX trobem els primers antecedents, quan joves van incendiar immobles a Manchester i Liverpool. Als anys quaranta, els fets es van reproduir a Birmingham. El 1958 va ser el torn de Nottingham i Londres, i el 2001 Oldham va patir avalots racials. Els darrers incidents van ser els protagonitzats per estudiants a Londres el 2010. És un fenomen cíclic. Espurnes episòdiques que evoquen els problemes estructurals que la societat no ha sabut resoldre.

Durant la Segona Revolució Industrial van sorgir els scuttlers , agressives bandes de carrer . D'ençà el segle XIX, la violència s'ha reproduït sota noms diversos: ikey lads , teds , hooligans ... Tot i les similituds, el fenomen va evolucionar. El component de territorialitat dels scuttlers s'ha transformat en desarrelament i autoexclusió. Això explica per què els hoodies malmeten un entorn que no senten com a propi. Una de les causes d'aquest canvi té l'origen en els processos migratoris. L'arribada de ciutadans de les excolònies a la metròpolis comportà les primeres tensions. Ara afecten les generacions posteriors que no se senten estrangeres ni autòctones. Una identitat irresolta que s'afegí a la manca de perspectives i convergí amb la crisi actual. Els avalots de Londres reflecteixen el fracàs del model multicultural britànic poc després que les banlieus parisines desmuntessin el d'assimilació francès. Europa resta impotent a l'hora de resoldre la seva cohesió arran de les migracions. Un escenari idoni per a l'ascens de les propostes populistes.

Davant d'això, hoodies i administració responen amb la fórmula habitual. Violència i més policia. La resposta fàcil, sense plantejar alternatives i evitant afrontar els problemes subjacents. Quina serà la propera espurna?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT