Iñaki Urdangarin: El príncep de l'oasi
Iñaki Urdangarin s'havia adaptat a la perfecció al modus vivendi de la zona alta de Barcelona. El gendre del rei és d'origen basc (Zumarraga, Guipúscoa, 1968) però quan va començar a lucrar-se a l'engròs, a mitjans de la dècada passada, gràcies als llaços d'amistat i de negocis que va establir amb el professor associat d'Esade Diego Torres, ja feia vint anys que era a Barcelona, suficients per saber aprofitar-se dels engranatges de la societat benestant barcelonina.
Qui més qui menys a Sarrià coneixia els seus moviments: se'l veia recollint els fills al parvulari Carles Riba o al centre d'educació física Lenoarmi del carrer Doctor Roux; passejant els diumenges pel parc de Santa Amèlia o fent unes patates braves al Bar Tomás. Igual que ho van ser els sospitosos habituals Fèlix Millet, Javier de la Rosa o el magnat de contenidors del port de Barcelona José Mestre, Urdangarin era un fix dels saraus de la burgesia local: al Reial Club de Tenis Barcelona, al Reial Club de Polo, a la llotja del Barça o a les activitats institucionals de la Fundació La Caixa, per a la qual treballa la seva dona. Des del megaxalet a Pedralbes que ocupaven des del 2003, els ducs de Palma gaudien de la Barcelona guapa que amb tant d'afecte els havia acollit.
¿Qui coneixia de Diagonal en amunt les activitats irregulars d'Urdangarin i Torres? Aquesta pregunta l'he fet a diversos prohoms de la ciutat, i tothom fuig d'estudi. L'octubre passat es va celebrar el matrimoni d'un fill del president de La Caixa, Isidré Fainé. Hi va assistir la infanta Cristina. La periodista d' El Mundo Pilar Eyre va preguntar a alguns assistents si s'havia comentat l'enrenou entorn d'Urdangarin. Segons Eyre, la resposta va ser: "Horroritzats em van contestar que evidentment que no se'n va parlar!"
La llei del silenci és un mecanisme d'autodefensa natural en l'ésser humà. Els convidats a la casa de la família Urdangarin Borbó tampoc preguntaven als seus amfitrions d'on havien tret els diners per aixecar aquell castell . Els diaris ja ho havien publicat: la compra i les reformes arriben als 6 milions d'euros. El fiscal Anticorrupció del cas Palma Arena investiga d'on van sortir els 6 milions d'euros, si provenien dels diners públics malversats per Urdangarin a partir de l'Instituto Nóos. La Fiscalia també investiga el possible origen fraudulent de la compra de sis vivendes i altres immobles a través de la societat Aizoon, propietat d'Urdangarin i la infanta Cristina. Hi ha una opinió coincident entre les persones que el van tractar: Urdangarin és un ambiciós home de negocis, però expliquen que ell actuava sobretot com a carta de presentació de Torres. Urdangarin espremia la seva condició de gendre del rei perquè els organismes públics el complaguessin.
El risc de caure
Una amistat de Torres assegura que "està enfonsat, no surt de la casa que té a Sant Cugat". Poques setmanes abans que l'imputessin, la periodista Andrea Rodés va sortir a navegar amb Torres per fer un reportatge sobre la seva ONG Velas por la Vida. Aquesta organització tenia com a finalitat familiaritzar nens discapacitats amb la vela, l'esport favorit de Torres. La titularitat del vaixell que Torres va utilitzar també està sent investigada. Torres va declarar llavors: "Cal una legislació sobre mecenatge que garanteixi més beneficis fiscals a les empreses que donin diners a causes solidàries". L'Instituto Nóos i la Fundació Esport, Cultura i Integració Social -les principals investigades per la Fiscalia juntament amb Aizoon- estaven registrades com a entitats sense ànim de lucre.
Com més amunt escales, més risc tens de caure. És llei de vida. Urdangarin va viure en un núvol des dels seus anys d'èxits com a jugador d'handbol al Barça i a la selecció espanyola. El 1997 es va casar amb la filla del rei i va ser rebut amb el braços oberts per les elits del país. Almenys entre el 2004 i el 2006 Urdangarin i Torres haurien aconseguit uns 6,5 milions d'euros de contractes públics a les Illes Balears i el País Valencià amb preus inflats i factures falses. La Fiscalia Anticorrupció estima que com a mínim 5,8 milions d'euros dels ingressos del seu entramat de societats va anar a parar a les seves butxaques i a paradisos fiscals. El 2009, la casa reial, coneixedora de les entremaliadures d'Urdangarin, l'envia a ell i a la infanta Cristina a Washington. Aquell any la seva activitat social s'intensifica: els ducs de Palma van rebre el títol de socis d'honor del Cercle del Liceu i van celebrar amb Rafa Nadal la seva victòria al Trofeu Godó de tenis. L'oasi es va acomiadar dels ducs com acomiadaria un fill propi.
