Publicitat
Publicitat

Isolda Ventura : "Els que hem tingut sort hem de tornar part del que hem rebut"

Conviccions Té un discurs idealista i alhora toca molt de peus a terra. Isolda Ventura, llicenciada en farmàcia i mare de 4 fills, creu profundament en la tasca de la fundació que presideix i en la funció social de les empreses, i no se'n cansa d'explicar-ho

Des del 2002 la Fundació Ordesa ha ajudat més de 120.000 nens concedint ajudes directes a programes i projectes destinades a la població infantil sense recursos: en total, més de 2,2 milions d'euros. Demà a les 12 del migdia, a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona, entrega les ajudes als cinc projectes premiats aquest any.

Com neix la Fundació?

Neix a partir de Laboratoris Ordesa, que és una empresa familiar amb vocació solidària. Teníem contacte amb molts professionals del món sanitari que treballaven al Tercer Món i ens demanaven ajuda sovint. Com que no volíem ser injustos amb ningú, vam decidir crear la fundació amb un comitè a banda, que és qui avalua els projectes i decideix.

Parli'm d'aquesta vocació familiar per a la solidaritat.

Mai no hem explicat gaire el que fem, però potser això servirà perquè altres empreses copiïn el nostre model. El que més m'agradaria és que fóssim un exemple per a altres empreses. La meva àvia era una persona que tenia la vida solucionada, però pensava que havia tingut sort i que havia de tornar a la societat el que li havia donat. Familiarment, és el que hem heretat i la fundació és la màxima expressió d'això.

Gairebé tots els projectes que subvencionen són per al Tercer Món. Aquí també es necessita ajuda, no?

Sí, també cal fer coses aquí. Bona part dels nostres projectes van al Tercer Món perquè veiem que aquí es tractava de millorar condicions de vida, i allà, de sobreviure. I cada cop és pitjor, perquè si no hi ha diners per a aquí, encara menys per a allà. Però fa uns anys vam decidir que almenys un projecte es quedaria aquí.

Han notat canvis els últims anys arran de la crisi?

D'entrada hem notat molt l'increment de projectes: normalment en rebíem 80 o 90 i aquest any n'hem rebut 193. Moltes administracions públiques que donaven ajudes les han retirat i la gent que té projectes en marxa s'han trobat que tenen menys llocs on demanar recursos. Nosaltres també fem donacions en forma de producte i hem notat un gran augment de la demanda.

Demà entreguen les ajudes d'aquest any, en total 250.000 euros. D'on provenen aquests diners?

De Laboratoris Ordesa, exclusivament: una part del que guanyen va a la fundació. I hi ha una petita part que ve dels directius de l'empresa, que col·laboren a final d'any amb la quantitat que volen. La fundació és una prioritat per als laboratoris: els diners van aquí primer i després ja veurem el que queda per als accionistes. Ho seguirem fent mentre puguem, perquè encara que ens hàgim d'estrènyer el cinturó hi ha molta gent que ho passa molt pitjor.

I com trien els projectes?

Enfoquem les ajudes a la primera infància i al món maternoinfantil, que és el món que coneixem i dominem. Prioritzem la sanitat, la nutrició i l'educació, en aquest ordre: a Àfrica els nens es moren perquè no mengen. Donem més importància a la construcció d'infraestructures i mirem l'experiència de les entitats que hi al darrere dels projectes.

Repassava els projectes que han subvencionat des del 2002 i pensava que les coses grans són el resultat de sumar moltes coses petites.

L'important és fer-ho. No ens podem angoixar pels que no podem ajudar; si penséssim així, ningú no faria res. L'únic que podem fer és començar i moure la societat cap aquí.

En total uns 120.000 nens s'han beneficiat de las ajudes.

Són xifres aproximades, perquè tot això és molt relatiu: si construeixes un centre sanitari, per exemple, és molt difícil valorar quanta gent se n'acaba beneficiant. També és complicat establir les prioritats. Al Tercer Món els nens que neixen amb una discapacitat no existeixen: per una simple qüestió de supervivència, la mare, que ja té 5 o 6 fills, els abandona. Alguna vegada hem premiat alguna entitat que recull aquests nens i els acompanya perquè tinguin una mort digna.

Aquest és un tema que la toca molt de prop.

Sóc molt sensible al tema de la discapacitat, perquè la meva quarta filla té una lesió cerebral i una discapacitat greu. I penso que si aquí és molt dur, allà ha de ser horrorós. Això m'ha canviat la vida, m'ha canviat l'escala de valors, les prioritats. I estic molt contenta que m'hagin canviat, perquè m'han fet molt més feliç: ara valoro moltes coses que abans no valorava.

No deu ser fàcil.

El meu millor projecte de vida ha estat canviar el futur de la meva filla. Em van dir que seria un vegetal, que no en podia esperar res i que no sobreviuria al seu primer any de vida. El meu objectiu va ser canviar-ho: he aconseguit que camini, que salti, que corri, que patini… Tothom em va dir que estava boja. A base de reptes, la societat va millorant.

Ha estat a Sud-amèrica. Què la va impactar més del que va veure?

Que els nens són feliços, malgrat que no tenen res. Això t'impacta molt. L'únic que et demanen és un petó, un somriure, però poden passar sense res: sense res del món occidental, vull dir. Aquí, com més tenim, més infeliços som.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT