Poc abans de les vuit, en una cafeteria de Premià de Dalt, un noi i una noia comparteixen cafè i esmorzar. Ella ha de marxar cap a classe d'anglès -fa tard- i es diuen un adéu, fins ara, d'una manera més efusiva que habitualment. L'ocasió segurament ho mereix: el noi serà secretari de la mesa d'edat del Parlament al cap de tres hores.
Roger Muntañola, que és com es diu, és el diputat més jove de la IX legislatura. Té 24 anys i fa aquella postura incòmoda de qui no està avesat a dur corbata. "El nus me l'ha fet el meu pare", confessa. Un cop ha marxat la Nora, la seva xicota, s'adona que s'ha deixat uns papers imprescindibles per recollir l'acta de diputat. Truca al seu pare que, diligent, li porta els documents. Avui no s'ha programat visites -és metge- més enllà de les onze, que és quan comença el ple de constitució del Parlament. No es vol perdre un dels dies més importants de la curta vida política del Roger.
El fred protagonitza el camí de la cafeteria cap al cotxe, un esportiu vermell. Hi puja decidit i amb una única preocupació: que no se li arrugui l'americana, que deixa a la part del darrere del cotxe. Al llarg del trajecte es queixa del límit dels 80 quilòmetres per hora, tot i que admet que serà difícil revocar-lo. En aquestes hores del matí, amb el trànsit avançant a velocitat de tractor, tampoc serviria de gaire un límit de velocitat més alt.
La Ronda Litoral és el darrer obstacle per enfilar el destí final. Quan ja s'hi acosta, explica: "Vaig estudiar polítiques a la Pompeu, i vaig decidir que treballaria prop de la facultat; només tenia dues opcions: el zoo o el Parlament". Afortunadament per a ell, ha pogut quedar-se amb la segona opció. Mentre parla amb el membre de seguretat que li ha de permetre el pas al pàrquing de l'edifici, veu de reüll Gerard Figueras, president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la branca juvenil de Convergència i Unió (CiU). El Roger és el màxim responsable de les joventuts d'Unió des de fa tot just un any i dos mesos. S'abracen, metàfora de la relació actual entre la JNC i la branca juvenil democristiana.
Com abans d'obrir els regals
El Gerard, sincer i inquiet, confessa al Roger que ha tingut sensacions semblants a la nit de Reis. Després ja vénen les presses: caminen plegats fins a l'espai destinat al grup parlamentari de CiU. Hi reben, acompanyats de Lluís Recoder, l'acta de diputat. Anar a les llistes en un lloc elegible -el 35 per Barcelona- li va costar algun problema amb membres del partit. Alguns, potser, ara s'asseuran a la seva vora a l'hemicicle...
En poca estona, el Roger ja ocupa el seu lloc a la mesa d'edat del Parlament. Llegeix amb aquell deix inquiet del primer dia de classe. Quan acaben les votacions, Lluís Corominas, escollit vicepresident primer de la cambra, ocupa el seu lloc. En sortir, felicitacions de tothom, enmig del caos. Al cap d'una hora, marxa a dinar amb la Nora. A la tarda té una cita: es presenta la memòria audiovisualitzada d'Unió. Els galons del diputat també comporten algunes obligacions.
