Il·lusió democràtica a Egipte
Egipte va viure ahir un dia clau en la transició cap a la democràcia. El referèndum constitucional va suposar per a milions d'egipcis la primera ocasió en dècades d'expressar la seva veu en un vot.
Corresponsal al CaireEn una imatge inèdita a Egipte, centenars de persones feien cua ahir per votar en els primers comicis des de la revolució del febrer que va derrocar el seu expresident Hosni Mubàrak, al poder des del 1981. La jornada, que va transcórrer sense incidents destacables, més enllà del grup que va increpar el premi Nobel de la pau Mohamed ElBaradei quan anava a votar. La participació va deixar palesa la implicació de la ciutadania en el futur del país. "És la primera vegada a la nostra vida que no sabem el resultat d'una votació per endavant", exclamava amb alegria un dels molts egipcis que es van acostar ahir a un col·legi electoral per votar. "És un dia històric per al poble egipci", afirmava emocionada una mare de família de 46 anys que afirmava no haver votat mai a la seva vida.
En total, 45 milions d'egipcis estaven cridats a les urnes en la votació d'ahir, els resultats de la qual es faran públics diumenge a la tarda. Quedaven exclosos del seu dret a vot els menors de 18 anys, els egipcis que viuen a l'estranger, els que no havien tramitat el carnet d'identitat, els militars en actiu, els policies i els jutges.
Tots els grups polítics, independentment del seu posicionament en el referèndum, havien fet una crida massiva a la participació. Durant l'última setmana, però, es va evidenciar una profunda divisió d'opinions a la societat egípcia. Personalitats del món de la política, de la cultura i de l'acadèmia havien defensat en els últims dies de manera sistemàtica als diaris i televisions locals un posicionament o un altre.
Entre els partidaris del sí han coincidit dos grups històricament enfrontats en la política egípcia: el Partit Nacional Democràtic -antic partit de Hosni Mubàrak- i els Germans Musulmans, l'únic grup de l'oposició que s'ha mostrat partidari de les esmenes constitucionals. Molts analistes han criticat en aquesta postura un interès purament polític, ja que una aprovació de les reformes plantejades comportaria una celebració immediata de les eleccions parlamentàries, situació que donaria avantatge als grups que ja estan històricament organitzats.
Els arguments del sí i del no
Segons comentava la investigadora de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID) al Caire, Amal Abu-Warda, "tot i que els partidaris del sí són conscients que aquesta reforma no respon de manera plena a les demandes de la revolució, sostenen que es tracta d'un pas essencial per recuperar la normalitat i traspassar com abans millor el poder a un govern civil".
Entre les veus que rebutjaven la reforma constitucional es troben personalitats com Amr Mussa, secretari general de la Lliga Àrab; Mohamed ElBaradei, exdirector de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, i la majoria de partits polítics i grups com la Coalició de la Joventut Revolucionària, que agrupa els moviments pro democràcia que van fer possible la revolució.
Per als partidaris del no, una Constitució completament nova és una condició sine qua non per construir, des del principi, un sistema democràtic real. "Des d'aquesta perspectiva, la caiguda del règim de Mubàrak porta implícita la derogació de la Constitució del 1971, un text que representa per a molts corrupció i opressió", assenyala Abu-Warda.
El que queda per canviar
En el mateix sentit s'expressava ahir l'actor egipci i ambaixador de bona voluntat de les Nacions Unides, Amr Waked: "Personalment, no tinc res en contra del contingut de les esmenes que es proposen. El que em preocupa són tota la resta d'articles que no han estat modificats, i que podrien fer reviure l'antic sistema".
