Publicitat
Publicitat

CRISI DEL FINANÇAMENT LOCAL

Des de semàfors apagats fins a neteja veïnal, els ajuntaments busquen reduir despeses

Imaginació municipal per estalviar

Quan a principis de l'estiu passat el president del Barça, Sandro Rosell, va provocar riallades apuntant que el club s'estalviaria 30.000 euros en tòners pel fet de passar de fer les fotocòpies en color a blanc i negre, els únics que no van riure van ser un bon grapat d'alcaldes: acabaven de sortir elegits, vivien un moment de triomf… però van asseure's al despatx i van veure la realitat esfereïdora de la caixa buida d'ingressos i un munt de factures pendents. Ja fa setmanes que es van posar els primers crits al cel, que es van fer reunions entre ajuntaments i Generalitat, que l'Estat va fer la guitza demanant les liquidacions d'exercicis anteriors sense atendre cap petició de pròrroga i que encara ara, aquesta setmana, ha irritat les entitats municipalistes amb la pujada unilateral del tipus impositiu de l'IBI. Però molts alcaldes s'han espavilat. Com han pogut.

Llum, el més fàcil

Apagar semàfors i fanals o fer l'espai públic més intel·ligent

L'Ajuntament d'Olot va sorprendre tothom a finals d'octubre amb una mesura revolucionària: apagar els semàfors de la ciutat entre les deu de la nit i les sis del matí. Però va haver de fer marxa enrere, quan encara no havia entrat en vigor la mesura, per l'atropellament mortal d'una nena. Es volien estalviar 6.000 euros l'any, que es gastaven per a una circulació de 12 vehicles per hora. A Figueres en van prendre nota i, menys radicals, substituiran els llums dels semàfors per leds i això suposarà reduir el consum energètic en un 76%, uns 26.000 euros a l'any. Un altre front és el del cost de la llum dels fanals: sempre a l'última, Sant Cugat del Vallès va estrenar a finals de novembre, a tocar de l'ajuntament, un sistema smart de regulació que abaixava la intensitat de 125 a 100 (i fins a 80 a partir de dos quarts d'una de la nit) si no hi passava gent. Les primeres proves van detectar un estalvi energètic del 35%. A Arenys de Munt han optat directament per apagar fanals a partir d'aquest 7 de gener i activen tres opcions: tancar un de cada quatre elements (-30% d'estalvi), un de cada dos (-42%) i fins i tot tres de cada quatre (-50%). El resultat previst són 80.000 euros menys de despesa. A Santa Eulàlia de Ronçana ja s'hi han posat des del pont de la Puríssima i l'apagada de fanals selectiva es fa des de mitjanit a l'alba i deixa fora de la mesura els eixos viaris principals i la zona residencial més allunyada. A la Roca del Vallès, de moment, estan de prova, però la mesura ha arribat fins a la plaça de l'Ajuntament. "Hi havia excés de llum", ha dit l'alcalde Rafael Ros (CiU). La majoria de polígons industrials i alguna urbanització han tancat la llum al 50%.

Neteja: menys i veïnal

No passar l'escombra cada dia i, si pot ser, cadascú el seu tros

A principis d'octubre l'Ajuntament d'Esparreguera va llançar un comunicat desesperat als veïns que explicitava que no arribava a cobrir la neteja. "El servei de neteja és insuficient i no tenim diners per contractar a ningú més", deien. La idea, d'obediència voluntària, era que els ciutadans escombressin la part de carrer de davant de les seves cases i també reguessin les plantes. A Moià, l'exemple més mediàtic per l'estat de fallida tècnica del municipi, alguns veïns ja van agafar escombra i motxo per festa major. Però això ho han precisat molt més a Ontinyent, al País Valencià, que ha fet un càlcul d'estalvi del 20% en aquesta partida (160.000 euros l'any) si es netegen dos o tres cops -en lloc de cada dia- algunes dependències municipals i instal·lacions com escoles, el poliesportiu o la prefectura de policia.

Pàrquings públics

Reciclatge de solars públics per deixar de pagar lloguers a privats

Granollers ha començat l'any amb un canvi d'ubicació del dipòsit de la grua municipal, de l'aparcament de l'Hospital General al pàrquing subterrani de Can Comas. No li sortirà de franc l'operació a l'Ajuntament, ja que la despesa s'elevarà a 7.000 euros al mes, però en comparació a l'any passat el consistori ha calculat que s'estalviarà un 45% del que pagava. Més al nord, a Castelló d'Empúries, l'Ajuntament ha deixat de pagar aquest gener el lloguer d'un magatzem que li sortia per 14.000 euros anuals i ha designat un solar de titularitat pública en nou mesos estarà amortitzat.

Telèfon, material, premsa

Més centrals de compres i menys publicacions

Els campions a centralitzar compres de telefonia són un centenar llarg de municipis de Castelló i València que, fent cas a les diputacions, ja s'han agrupat: fins a 118 municipis de les comarques del nord i 20 de la Costera, la Vall d'Albaida i la Canal de Navarrés. Els ajuntaments implicats, com Xàtiva, creuen que l'estalvi se situarà entre el 20% i el 40%. A Figueres l'alcalde, Santi Vila, ha acabat l'any anunciant també una central per comprar material d'oficina, paper, telefonia o electricitat, uns conceptes que costen dos milions d'euros a la ciutat. I l'última a patir les retallades estalviadores també ha estat la premsa oficial: lluny dels exemples mediàtics del debat que es viu a Barcelona o l'Hospitalet de Llobregat, Ripollet ha canviat a bimensual (i potser trimestral) la periodicitat del seu històric butlletí mensual. A Martorelles, el també històric El Mirall directament ha estat eliminat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT