Crònica 05/08/2011

Impostos per no fer fallida

"Llegiu-me els llavis: no hi haurà nous impostos". Els ajuntaments catalans en zona crítica d'endeutament no poden dir la famosa frase de George W. Bush i preparen mesures per evitar la possible fallida.

Albert Balanzà
3 min
Més taxes d'escombraries L'Ajuntament de Sitges  ha decidit crear la taxa d'escombraries domèstiques, semblant a l'impost ja existent en altres municipis.

BARCELONA.Quan el 28 de juliol la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va convocar a Barcelona els 55 ajuntaments catalans de 5.000 a 75.000 habitants que presenten una situació financera més complicada perquè superen amb escreix la ràtio màxima del 75% d'endeutament respecte dels ingressos, molts dels afectats -hi va haver 17 absències- es van fer l'orni i no hi van anar perquè creien que l'administració catalana els posava en el punt de mira.

La llista negra, veient les reaccions dels implicats consultats per l'ARA, es va fer una mica grosso modo . A la reunió hi havia ajuntaments que encara no depassen el límit de deute viu que imposa l'Estat, com Argentona (72,71%), i altres que estan en fallida tècnica declarada, com Moià, que quasi sextupliquen el límit amb un 400% d'endeutament.

En tot cas, cap dels 55, ni els que estan governats pel mateix color polític que a la Generalitat, n'esperaven gaire res, de la reunió: Ortega ja s'havia despatxat fa quatre mesos contra els consistoris que havien "estirat més el braç que la màniga" amb nous equipaments o que havien assumit més competències amb menys recursos. Només va tranquil·litzar els ànims sis dies abans de la trobada amb la promesa de liquidar els 65 milions d'euros en deutes de Governació als consistoris, que fins ara han impedit el pagament a pimes i autònoms que han fet obres del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) o la compensació per danys catastròfics, inversió en vehicles de serveis municipals i altres ajuts extraordinaris.

Inversió zero

El Govern va ratificar que més enllà dels 65 milions d'euros, enguany hi hauria "inversió zero". I tot això a pesar que fins i tot el nou president de la Diputació de Barcelona i fins ara president de l'Associació Catalana de Municipis, Salvador Esteve (CiU), no ha deixat de denunciar que un de cada quatre euros que gasta cada consistori correspon a serveis que haurien prestar altres administracions.

La majoria d'assistents en aquella reunió amb Ortega es van quedar amb una de les recomanacions principals de la vicepresidenta i del seu equip: ara toca apujar impostos, encara que sigui de manera moderada. Aquesta solució, que fins i tot a la sanejada Barcelona provoca que Xavier Trias prometi un pressupost "sense apujades d'impostos importants", és el denominador comú de molts ajuntaments en zona crítica: Igualada (amb un endeutament d'un 105%) repercutirà l'impost de béns immobles, que al municipi suposa un 40% dels ingressos actuals, però també l'impost de vehicles de tracció mecànica; Sitges (amb un 103%) crearà una taxa d'escombraries domèstiques que ja existeix en altres municipis; Tossa de Mar (amb un 125%) augmentarà l'IBI i les taxes de serveis públics; l'ara famosa Moià (400%) augmentarà taxes i preus un 15% de mitjana... En aquest context de crisi, però, ningú no parla d'apujar l'IAE o l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres, perquè d'alguna manera cal protegir els que encara s'atreveixen a seguir actius.

L'augment moderat d'impostos era una qüestió cantada des de la constitució dels nous ajuntaments l'11 de juny, quan tots els consistoris, tant els que van canviar de color com els que no, van engegar el nou mandat amb la convicció que havien d'agafar les tisores des del primer dia. La reducció de càrrecs de confiança s'ha fet en molts casos conjuntament amb una renegociació dels sous dels alcaldes i dels regidors, que no ha estat exempta de polèmica i d'algunes manipulacions interessades (alcaldes que han passat de tenir dedicació parcial a exclusiva i lògicament s'han augmentat el salari). Però l'aplicació pràctica d'aquestes mesures internes també ha servit per disminuir el nivell d'endeutament i recuperar l'estalvi corrent: Sitges, amb els diners que s'ha estalviat de l'eliminació dels càrrecs de confiança de l'anterior govern, ha pagat totes les factures pendents inferiors a 500 euros i ha passat de tenir 2.500 proveïdors pendents de cobrament a tenir-ne 1.000, i Cambrils ha optat per la fusió de societats municipals per reduir gerències.

Els que de moment menys han notat l'aprimament de l'administració local són els funcionaris. Ara, han hagut de dir adéu a les hores extres o a la renovació de contractes temporals i l'amortització de places de personal que es jubila, i han patit l'externalització de serveis i la disminució immediata de línies i aparells de telefonia fixa i mòbil.

I el pobre poble què?

Al marge del creixement i la introducció de nous impostos i de l'efecte sobre l'estructura municipal, encara hi ha la repercussió que tot plegat tindrà en l'activitat diària dels ajuntaments. Com que ningú no vol ni sentir a parlar de tocar a la baixa la despesa en serveis socials, la que més se n'està ressentint, com és habitual, és la cultura. A Moià ja han anunciat una reducció dràstica del pressupost de la festa major i a Sitges s'han trobat, com a fruit d'una gestió que ara caldrà redistribuir, la tresoreria a zero en les partides dels departaments de Cultura, Seguretat i Via Pública. A Mataró fins i tot va haver-hi manifestacions d'artistes per la suspensió del Festival Shakespeare i també sembla que han passat a millor vida altres activitats que en els últims anys s'havien consolidat en el calendari, com el Figarock de Tàrrega.

stats