Publicitat
Publicitat

MEMÒRIA HISTÒRICA

Avui comença el judici contra Garzón per investigar els crims de la dictadura

Impunitat franquista a judici

Baltasar Garzón torna avui al banc dels acusats. S'enfronta a 20 anys d'inhabilitació per haver pretès investigar els crims del franquisme. El jutge intentarà qüestionar el model espanyol d'impunitat.

L'únic jutge espanyol que ha intentat jutjar les atrocitats comeses després del cop d'estat feixista del 1936, Baltasar Garzón, haurà de tornar a seure des d'avui al banc dels acusats del Tribunal Suprem. I ho farà, justament, per haver gosat investigar els crims del franquisme, en declarar-se competent per fer-ho l'octubre del 2008. S'enfronta a la pena màxima per prevaricació, els 20 anys d'inhabilitació que demana l'única acusació popular (que no té el concurs de la fiscalia), exercida pel sindicat ultra Manos Limpias, autor de la querella juntament amb l'associació Libertad e Identidad.

El jutge espanyol amb més projecció internacional, un conegut del gremi per la seva manera de procedir sempre al límit -sovint creuant la línia vermella, com bé sap l'independentisme català que el va patir de valent el 1992-, ha tocat os aquest cop removent els crims franquistes. Paradoxalment, el jutge que va revolucionar el dret penal internacional en processar el dictador xilè Augusto Pinochet, pot acabar condemnat per la justícia espanyola per intentar investigar els crims de la dictadura del seu propi país.

El jutge instructor de la causa contra Garzón, Luciano Varela, va argumentar -per considerar-lo no competent per investigar el cas- que el magistrat havia ignorat deliberadament la llei d'amnistia del 1977. Però la defensa de Garzón argumenta que, segons el dret internacional, l'amnistia del 77 no pot servir per bloquejar la investigació d'uns crims contra la humanitat que ultrapassen la jurisdicció espanyola i, en tant que no resolts, persisteixen.

La Transició, a debat

Per als experts consultats per l'ARA, més enllà del motiu tècnic del judici (la suposada prevaricació de Garzón en declarar-se competent per investigar els crims denunciats per una trentena d'associacions memorialistes), el cas no és res més que un clar avís del Tribunal Suprem dirigit a qui gosi reobrir aquest capítol de la història espanyola. Un intent, per tant, de blindar el model espanyol d'impunitat construït durant la Transició i consolidat els primers anys de democràcia. Hi coincideixen tant l'expresident de l'Audiència de Barcelona Antonio Doñate com l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, a qui Garzón va nomenar per a la comissió d'experts que tenia l'encàrrec -frustrat pocs dies després- d'iniciar les investigacions. Villarejo considera que, de fet, el poder judicial espanyol ja ha aplicat a Garzón abans de jutjar-lo una part de la condemna des que el maig del 2010 el va suspendre del càrrec, a parer seu com a mesura "atemoridora". Segons Villarejo, es tracta d'una causa eminentment política que fa evident que el Suprem és un tribunal "entregat a la dreta espanyola". "Un atac molt seriós a la independència judicial", opina Doñate, però també a la dignitat de les víctimes: "No podem girar un full de la història sense haver-lo llegit. Les ferides no han cicatritzat i encara sagnen". I sense reparació de les víctimes no hi pot haver reconciliació, afegeix Villarejo. El cens provisional situa entre 136.000 i 152.000 el nombre de desaparicions forçades per motius polítics, a les quals cal sumar-hi l'altre drama: els més de 30.000 infants robats a presoneres republicanes.

Apel·lació internacional

El jutge Garzón coneix la incomprensió que genera a nivell internacional que se'l jutgi per investigar el franquisme. Per això la defensa apel·larà a la dimensió internacional dels crims d'una dictadura sagnant com la franquista i a la jurisprudència internacional, segons fonts pròximes al jutge consultades. Diversos juristes internacionals i membres d'organitzacions de defensa dels Drets Humans que seguiran el judici com a observadors van comparèixer ahir a Madrid per deplorar que per primera vegada a la UE es jutgi un magistrat per perseguir crims d'abast internacional. Van advertir que la decisió del Suprem incidirà en causes obertes per altres delictes internacionals. Però també van coincidir que el que està en joc amb aquest judici és el prestigi de la justícia espanyola al món. És la mateixa tesi que defensaven a l'ARA Doñate i Jiménez Villarejo, que avisaven que condemnar Garzón per aquest cas seria "una catàstrofe per a la justícia internacional". I més tenint en compte que una jutgessa argentina manté obert un procés contra els crims franquistes que va fent via i, segons Doñate, "pot fer posar vermell l'estat espanyol".

Precisament, ahir el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg -on ja s'ha dirigit el jutge Garzón- va admetre a tràmit una denúncia del col·lectiu valencià Fòrum per la Memòria contra l'estat espanyol per genocidi i crims contra la humanitat. A Espanya ja havien esgotat totes les vies judicials. A Europa tot just comencen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT