MADRIDRes ha canviat a la Moncloa respecte dels deutes amb Catalunya. El govern espanyol continua sense complir amb els compromisos inversors que marca l'Estatut ni amb el retorn del deute en infraestructures que estableix la disposició addicional tercera. Els pressupostos generals de l'Estat, que l'executiu va presentar ahir al Congrés de Diputats, no inclouen les partides per pagar els prop de 1.000 milions en inversions en infraestructures pendents del 2008 i el 2009, i destinen a Catalunya només un 11,1% del conjunt d'inversions territorials, molt per sota del 18,7% que estableix l'Estatut (l'equivalent del pes de Catalunya en el PIB estatal). Els comptes del 2011 preveien inversions pel 15,2% del valor total.
De fet, Catalunya és la comunitat que pateix una retallada més important en aquest capítol, que cau un 44,9%, fins als 1.403,21 milions. Les altres tres autonomies més afectades són Navarra, la Rioja i Andalusia. Malgrat el descens, Andalusia segueix sent on més invertirà l'Estat (1.851 milions). Catalunya se situa en quart lloc. La inversió cau a totes les autonomies, excepte al País Basc, que puja un 15%, i a Galícia, un 9%.
Cop de porta a Catalunya
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, tenia coll avall l'incompliment flagrant i no va amagar el cap sota l'ala. Es va mostrar inflexible amb Catalunya. "No és el moment de finançar més despesa de qualsevol comunitat, la situació és la contrària", va dir. Montoro va assegurar que els comptes "es queden com es queden" i, a més, va instar a no obrir "debats polítics". I és que el govern del PP sempre ha provat de cenyir l'addicional tercera a un pacte entre les parts i no pas a una llei, de manera que ara se sent deslliurat per rebaixar el percentatge d'inversió a Catalunya.
Sobre els deutes pendents, Hisenda va reiterar que l'actual és un govern que "paga el que deu". Una altra cosa, segons va quedar acreditat ahir, és que vulgui assumir fer-se coresponsable dels impagaments d'executius anteriors.
Per compensar-ho, el ministeri va subratllar que els comptes augmenten un 41,6% els recursos del sistema de finançament autonòmic, fins als 22.477 milions. Ara bé, redueixen un 44,2% la partida de transferències. En total les comunitats rebran 84.263 milions, un 0,19% més. L'única bona notícia per a Catalunya és que el govern espanyol ha acabat de pagar el 15% que quedava dels fons d'anivellament un cop feta la liquidació del 2010. Queden pendents els polèmics 1.450 milions del 2011, que s'han de pagar el 2013.
Foment invertirà 1.233 milions
Foment va voler minimitzar la retallada del 44,9% en inversions a Catalunya. La ministra, Ana Pastor, va dir que els projectes del seu departament per a aquest any a Catalunya (un total de 1.233 milions) s'han de comparar amb els 1.433 milions que realment es van executar el 2011 i no amb els 2.200 que es van anunciar.
El corredor mediterrani rep 1.342 milions -360 entre Tarragona i la frontera francesa- tot i una caiguda del 20%, i l'AVE a Galícia 1.217 milions. A Catalunya, Foment invertirà també en la xarxa de Rodalies (30 milions), l'accés viari al port de Barcelona, en el Quart Cinturó o en les autopistes AP-7 i A-2.
759 milions
Els pressupostos de l'Estat no inclouen els 759 milions resultants del deute en infraestructures de l'exercici 2008, segons l'acord inversor recollit a la disposició addicional tercera de l'Estatut, que fixava per a aquell any unes inversions per a Catalunya de més del 18% del conjunt d'inversions territorials. El Govern va reconèixer fa unes setmanes que estava negociant amb l'executiu espanyol el pagament d'aquests diners a terminis però que una part ja estigués inclosa en els comptes per a aquest any. Madrid, però, no ho ha inclòs.
1.450 milions
Els pressupostos tampoc compleixen amb Catalunya pel que fa als 1.450 milions del fons de competitivitat de la liquidació del 2011. El govern espanyol sí que ha inclòs en els comptes els 2.900 milions que corresponen a totes les autonomies en el fons de competitivitat del 2010. El ministeri d'Hisenda va rebutjar donar a conèixer quants d'aquests 2.900 milions corresponen a Catalunya. El fons és una compensació per garantir el creixement de les comunitats que més aporten i evitar que el sistema les perjudiqui.
219 milions
Els comptes tampoc inclouen els 219 milions del 2009 de l'addicional tercera de l'Estatut. En els últims dies s'havia especulat que hi havia més opcions que es paguessin aquests 219 milions del 2009 que no pas els 759 del 2008. De fet, el portaveu de CiU al Congrés de Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ja va advertir fa poc que la formació nacionalista no podria donar suport als pressupostos per a aquest any si no consignaven els 219 milions en deute d'infraestructures del 2009. Rajoy tampoc ha complert en això.
11,1% d'inversions
La inversió pactada en l'Estatut tampoc es respecta en els comptes estatals d'aquest any. La inversió prevista a Catalunya és de 1.403,21 milions, un 44,9% menys que el 2011. D'aquesta manera, Catalunya tan sols rebria un 11,1% de la inversió total territorialitzable, mentre que li correspon, segons l'Estatut, un 18,7%, l'equivalent a l'aportació de Catalunya al PIB espanyol. La inversió per al 2012 hauria de ser de 2.374 milions, 971 més dels pressupostats. Els comptes del 2011 van preveure inversions pel 15,2% del total.
