BARCELONA.El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va avançar dimecres que vol canviar la llei de transparència per poder demanar responsabilitats penals als mals gestors públics i així garantir que no gastin "més enllà dels límits que tinguin al pressupost". La proposta, però, ha generat incredulitat entre l'oposició i, tot i que els dirigents del PP van fer costat a Montoro, ben aviat van aparèixer els matisos a la iniciativa, encara per concretar.
El cas més clar és que, malgrat que fonts del PP havien assegurat que la proposta tindria un lloc en la ponència del pròxim congrés del partit, la menció que se'n fa és molt rebaixada. El document només reclama "afegir un plus de responsabilitat en la gestió pública" i "no adoptar mesures que, tot i que poden ser legals, no s'ajusten a una actuació eficaç del diner públic". Cap referència, per tant, a enviar polítics a la presó.
Tanmateix, el secretari de comunicació del PP, Carlos Floriano; el portaveu popular al Senat, José Manuel Barreiro, i diversos presidents autonòmics del partit van aplaudir la proposta de Montoro, però sense entrar en la lletra petita i sovint sense repetir l'extrem de les sancions penals als mals gestors. Un dels que primer van fer costat al ministre, el president extremeny, José Antonio Monago, va matisar ahir que ningú ha plantejat cap reforma del Codi Penal perquè no és necessària per "sancionar" els mals gestors que facin "una mala administració dels fons públics com guardar factures als calaixos".
Monago fins i tot havia reclamat dimecres que la mesura s'apliqués amb caràcter retroactiu. Diversos dirigents del PSOE, però, es van encarregar de respondre-li que la Constitució impedeixi que les lleis penals siguin retroactives. Tanmateix, més que oposició la idea va generar escepticisme en els altres partits, que van titllar d'"ocurrència" i "globus sonda" les paraules de Montoro. A més, alguns líders del PSOE, així com els presidents del PSC i ERC, Pere Navarro i Oriol Junqueras, van ironitzar sobre si el ministre "pretén tancar mig PP a la presó", ateses les actuacions d'alguns dels seus presidents autonòmics, que a la Comunitat de Madrid i al País Valencià han deixat en herència enormes forats econòmics.
