Publicitat
Publicitat

Indignació sense 'indignats'

La indignació té una base real més econòmica que ideològica. Només així s'explica la simpatia transversal que havien aconseguit els acampats, que inclou abstencionistes i votants de dreta i esquerra. La classe mitjana es veu acorralada per la crisi. La deriva populista que mina la política també a tots dos costats de l'arc parlamentari ja no és un perill, és una realitat. Ve de lluny i s'ha fet gran amb un daltabaix econòmic que va per llarg. El rebuig a la política convencional ho tenyeix tot. En un extrem, l'Anglada. En l'altre, els antisistema, i enmig, del sobiranisme cívic a l'espanyolisme de Ciutadans. El moviment dels indignats també respon a aquesta lògica, però el seu espontaneïsme l'ha acabat traint. Els indignats l'han espifiat, però la classe política tradicional és la que ho té més cru. Perquè la indignació, amb indignats o sense, seguirà.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT