Crònica 17/07/2011

Inés Vandellòs

Joan Serra
3 min
Inés Vandellòs

"La guerra va dividir moltes famílies catalanes". Parla Inés Vandellòs, una barcelonina nascuda a la postguerra, que descriu amb passió la història familiar, fins al punt que se li humitegen els ulls. És el relat del desconcert, d'una societat fracturada, esberlada per una guerra civil que a Catalunya tenia més matisos que la confrontació entre dretes i esquerres. Els seus pares, Eduard Vandellòs i Montserrat Coll, només es van poder veure un cop entre el 1936 i el 1939. El pare, fill de notari instal·lat a Barcelona, va formar part de l'exèrcit d'esquerres fins a l'agonia de la República mentre la mare, nascuda en una casa benestant de Figueres, carlista i catòlica, va viure un viacrucis de tres anys que només va mitigar-se quan les tropes franquistes van imposar un nou règim.

Inés Vandellòs explica com l'aixecament militar va sorprendre la família de la seva mare d'estiueig a la casa pairal de Seva (Osona), una de les finques d'un extens patrimoni. "L'avi va decidir que havien de tornar immediatament a Figueres, un trajecte que era perillós per la presència de comitès revolucionaris, però quan van arribar a l'Empordà ja els havien requisat les propietats i els cotxes", explica per detallar les conseqüències d'un cop d'estat que va ser l'embrió de la Guerra Civil. Van patir obrers i masovers, propietaris i rendistes. En les setmanes posteriors al 18 de juliol, a Catalunya famílies benestants, de tradició catòlica, miraven cap a la frontera pensant en l'escapatòria, conscients que el país no era un territori segur. "Parents i amics de la família van anar cap a Figueres quan van veure que patien per la seva vida", recorda Vandellòs.

Patiment compartit

La mare, que només tenia 23 anys, era l'encarregada de contactar amb una guia de la frontera que, a canvi d'una bona bossa de diners, va orientar cap a França des de carlins fins a capellans que fugien dels milicians. Montserrat Coll també va fer passar els seus dos germans cap a terres franceses mentre la resta de la família es va refugiar a Besalú, on van ser detinguts poc després, víctimes d'una filtració interessada. "El meu pare, que era a l'exèrcit republicà, va trobar la manera d'anar al judici que li van fer a la mare a Girona", detalla Vandellòs, que lamenta que l'avi embogís en l'etapa que va estar reclòs. La família, empresonada, va recuperar les propietats quan els franquistes van aniquilar els vestigis de la República.

Quan el sol sortia per a uns, es ponia per a uns altres. Eduard Vandellòs va haver d'enfilar, aquell 1939, el camí cap al camp de concentració d'Argelers, primer pas d'un periple que també el va portar al recinte de presos d'Orduña (País Basc). Al cap d'uns mesos, va rebre l'aval per poder tornar a Barcelona. La guerra l'havia caçat amb 24 anys, quan havia acabat la carrera d'advocat i aprenia la professió en un despatx de Barcelona. Va militar en l'exèrcit que va defensar la República. El pare d'Inés Vandellòs era germà de Josep Antoni Vandellòs, un republicà destacat, economista i demògraf, autor del primer padró d'habitants de la Catalunya autònoma. El germà es va exiliar l'octubre del 1936 a bord d'un vaixell que el va conduir primer a Veneçuela. "Per culpa de la guerra, gent del país que valia va haver de marxar", recorda la filla d'Eduard Vandellòs, amb la perspectiva del temps. Els seus pares van haver de superar molts obstacles per convertir-se en matrimoni, consumat el 1941. "No va ser fàcil perquè a casa del pare, que eren més liberals que la família de la mare, no tenien patrimoni".

stats