Publicitat
Publicitat

Carreteres secundàries

Malament quan ho decideixen les armes

Setmana de notícia commovedora Les revelacions d'un informe del Consell d'Europa segons les quals el guanyador de les recents eleccions a Kosovo, Hashim Thaçi, va dirigir una xarxa criminal, representen una nova taca negra sobre les dificultats que hi ha en aquest territori de l'antiga Iugoslàvia per construir un país sobirà i democràtic

Fa una setmana justa, diumenge passat, els kosovars van anar a votar a les primeres eleccions parlamentàries que es convocaven després que es proclamés la independència de Kosovo, el 17 de febrer del 2008. La Unió Europea i els Estats Units promocionaven aquestes eleccions com les que havien de ser "la prova de la maduresa democràtica de Kosovo" i la condició perquè el petit país balcànic -la independència del qual encara no és acceptada per tothom, Espanya inclosa- es pugui integrar a la Unió Europea. Els primers resultats de l'escrutini van donar la victòria al primer ministre Hashim Thaçi. Però a mesura que es coneixien els detalls dels comicis es va veure que hi havia hagut frau i el passat dijous la Comissió Electoral de Kosovo va decidir que s'han de repetir les eleccions en alguns municipis.

Al mateix temps que es feia públic l'engany, un informe terrorífic sobre el guanyador, Hashim Thaçi, antic líder de la guerrilla de l'UÇK, el col·locava com a principal responsable d'una xarxa criminal que durant la guerra de Kosovo va cometre assassinats de civils serbis, gitanos i altres minories kosovars i va traficar amb òrgans humans extrets de les víctimes.

Aquesta acusació la fa el relator del Comitè dels Drets Humans del Consell d'Europa però el seu informe no és cap novetat, ja que fa anys que la fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, Carla del Ponte, va dirigir una investigació sobre els fets que ara surten novament a la llum. En el llibre La caza (Ed. Ariel, 2009), Del Ponte explica tot el que va descobrir. Malgrat que no va poder processar Thaçi, Del Ponte sí que va documentar com, coincidint amb els bombardeigs de l'OTAN, la retirada de les tropes de Milosevic de Kosovo i l'entrada de les tropes internacionals de la Kfor (març-juliol del 1999), la guerrilla kosovar va segrestar centenars de serbis, gitanos i civils d'altres minories i com molts van ser assassinats a l'interior de Kosovo, mentre alguns grups eren transportats a Albània per ser empresonats en masmorres improvisades.

Els ronyons de Burrel

A la ciutat albanesa de Burrel, Del Ponte va trobar una casa on hi havia els rastres de l'existència d'un quiròfan. Diuen les seves investigacions que alguns dels detinguts podien ser operats una primera vegada per extreure'ls un ronyó i cosits just a continuació a l'espera d'una nova operació que acabava amb la seva vida.

Només a Kosovo, Del Ponte va elaborar una llista de no menys de 593 desapareguts i parla en el llibre dels cadàvers trobats prop del llac Radonjic, amb alguns testimonis esfereïdors sobre el que van arribar a patir les víctimes. Ens estalviarem el relat sencer però no algun detall que ens permeti fer-nos una idea del que va passar: al gitano Zenun Gashi, per exemple, li van buidar un ull amb un ganivet i el van lligar amb filferro d'espines als cossos d'un pare i el seu fill, Misin i Sali, als quals havien tallat el nas. Embolicats amb aquesta mortalla tots tres van ser arrossegats fins al llac per una corda lligada a un cotxe.

Per aquests fets, Del Ponte va portar al tribunal Ramush Haradinaj, un dirigent de l'UÇK que, com Thaçi, s'havia passat a la política. Haradinaj va ser elegit primer ministre de l'Assemblea de Kosovo l'any 2004, però va dimitir després que es fessin públiques les acusacions de Del Ponte. L'any 2008, Haradinaj va ser absolt sense càrrecs en un judici que no va poder comptar amb 9 dels 10 testimonis que havien de testificar en contra: tots havien estat assassinats. Però el cas s'ha pogut tornar a obrir i s'espera un nou procés contra Haradinaj, el partit polític del qual ha tret uns bons resultats i podria fer coalició amb el d'en Thaçi.

La maduresa, una il·lusió

Tota aquesta porqueria que hi ha entre la política i la guerra a Kosovo; entre la guerrilla de l'UÇK i les màfies balcàniques; entre els compromisos nord-americans i europeus i la gent armada que van portar al poder perquè els preferien al teixit civil i als polítics democràtics i pacifistes com Rugova, i els preferien també a la complexitat que significa adquirir compromisos amb les minories ètniques; tota aquesta porqueria és el que fa que la maduresa de Kosovo sigui una il·lusió i, probablement, una excusa que vol justificar la inutilitat i la corrupció de la política europea i nord-americana a Kosovo i als Balcans.

Recordo amb emoció quan els kosovars, sotmesos pels serbis, van crear un teixit civil social que els permetia mantenir les escoles a les cases particulars -els serbis havien expulsat tots els mestres de l'escola pública- i com van crear unes xarxes de solidaritat en què tots els comerciants aportaven alguna donació.

Recordo com poc a poc, després de la guerra, els homes armats van anar aconseguint el poder. I com es va anar apagant la veu de la societat per deixar pas a la veu de les armes. Les armes no entenen de política i, si hi poguessin entendre, la condició seria que s'utilitzessin per fer obeir però mai per manar. Quan fa anys s'explicaven les complicitats que hi havia a Kosovo entre els antics guerrillers, les xarxes criminals i l'administració internacional de les Nacions Unides -el cap de l'UNMIK, Jessen-Petersen, tenia Haradinaj com "un amic molt proper"- ens hauríem d'haver posat a cridar.

La seducció, tant en voga entre els operatius militars, i l'escassa preocupació per invertir en la construcció civil de les societats que han conegut la guerra resulten sempre desastroses. Potser quan ho expliqui Wikileaks ho veurem una mica més clar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT