Publicitat
Publicitat

Reportatge

Les universitats tenen por que es retalli la inversió

Investigació i coneixement, Motors per sortir de la crisi

Gairebé hi podria anar en metro, però de ben segur que els serveis de seguretat no ho aconsellarien. Assolir l'excel·lència i acabar amb el fracàs escolar. Han estat dues de les prioritats del programa de govern d'Artur Mas. Una entrevista en privat amb el rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, president de torn de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques de Catalunya (ACUP), amb el compromís d'incrementar el pressupost en recerca i investigació, podria ser el primer gest simbòlic del Mas més planificador. "Demano al president de la Generalitat que tingui en compte que el finançament de la universitat és clau per al futur del nostre país", reclamava fa uns dies Ramírez. Caldrà passar de les paraules als fets perquè, a causa de la crisi, la inversió en coneixement ha caigut. I no només això, la Generalitat ja deu 154 milions a les universitats públiques. S'ha tancat l'aixeta just en el moment més complicat, quan la universitat està embrancada en l'adaptació del pla Bolonya. La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Ripoll, insisteix en la mateixa idea: "No es pot exigir excel·lència a les universitats sense els recursos necessaris".

Mestres i metges
A la carpeta de temes pendents, dos reptes més. El primer, augmentar les places universitàries de medicina. Falten metges i, en canvi, hi ha alumnes amb bones notes que no poden accedir als estudis. El segon, una reclamació que ha fet diverses vegades el fins ara president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder: un pacte entre la comunitat educativa i les universitats per millorar la formació dels mestres i adaptar-la a les necessitats del segle XXI. Les aules catalanes estan en plena revolució tecnològica amb la implantació progressiva de l'ordinador portàtil. Un projecte que està fent anar de corcoll la conselleria d'Educació pels problemes de connexió als centres educatius.

Les últimes proves PISA han donat un cert alleujament a l'escola catalana perquè estan per damunt de la mitjana de l'OCDE, però encara evidencien una gran desigualtat entre alumnes, sobretot entre els nadius i els nascuts a fora. Repartir equitativament els immigrants entre la pública i la concertada es manté com un dels reptes del nou Govern. L'altra segregació que caldrà combatre serà la lingüística. El Tribunal Suprem ha posat en perill el model d'immersió.

Excel·lència i igualtat d'oportunitats: els deures pendents. L'eina de treball, la llei d'educació, és sociovergent. La van pactada el conseller sortint, Ernest Maragall, i la seva successora, Irene Rigau. Caldrà veure com es desplega.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT