Irlanda lluita pels impostos baixos

Brusel·les.Grècia es va guanyar divendres les felicitacions dels 17 socis de l'euro per les reformes competitives dutes a terme i va rebre a canvi una rebaixa en els interessos i una ampliació en el termini per tornar el crèdit del seu rescat. Els països europeus han comunicat a Irlanda que, si vol les mateixes condicions, ha d'apujar l'impost de societats. Però Irlanda, que ha de retornar 85.000 milions d'euros a un interès mig del 5,8%, s'hi nega.

"Crec que vam fer bé de renegociar el preu grec. Hem d'aconseguir el mateix amb Irlanda", apuntava ahir un optimista Jean-Claude Juncker, president de l'Eurogrup. Però Irlanda, amb l'impost de societats més baix de la Unió Europea (12,5%, la meitat que a Espanya, per exemple), no vol renunciar a la font d'ingressos que representen les empreses internacionals que volen instal·lar-se a l'illa per aquestes avantatjoses condicions fiscals.

Amb tot, tant Juncker com el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn, es mostraven confiats ahir al vespre que els 17 països de la Zona Euro aconseguiran acordar a la cimera del 24 i 25 de març a Brussel·les l'anomenat Pacte de l'Euro, sobre el qual ja es va arribar a un principi d'acord divendres. Esperonats potser per la reducció considerable de la prima de risc dels pitjors alumnes de l'eurozona -el diferencial de deute espanyol respecte a l'alemany es va situar ahir per sota dels 200 punts bàsics per primer cop en un mes-, es mostraven segurs que els mercats "veuran que Europa camina en la direcció correcta", segons Juncker. El president de l'Eurogrup, però, es mostrava menys optimista sobre la tendència inflacionista a l'eurozona, una alça "significativa" que va demanar que les autoritats competents controlin perquè la inflació dels preus dels aliments i l'energia no es contagiï altres sectors.

L'anomenat Pacte de l'Euro que els 17 països esperen aprovar a finals de mes preveu mesures com el retard de l'edat de jubilació, lligar els salaris a la productivitat i, també, precisament, l'harmonització de l'impost de societats. Aquest acord, que deriva del pacte de competitivitat proposat fa unes setmanes per França i Alemanya, és la contrapartida a l'ampliació del fons de rescat permanent pels països en problemes. Sobre aquest Mecanisme d'Estabilitat Europea (ESM), que divendres va ser ampliat a 440.000 milions d'euros -i que amb l'aportació de l'FMI sumaran 750.000-, encara se n'han de concretar les característiques. Serrells que es podrien tancar en un nou eurogrup extraordinari dilluns que ve.

Aquest dimecres, la CE presentarà una proposta als països i al Parlament Europeu per harmonitzar la base imposable de l'impost de societats. Irlanda, amb l'impost més baix, seria la gran perjudicada. Segons un portaveu de la CE, "la gran diferència entre els 27 sistemes fiscals europeus dissuadeix les empreses de fora de la UE".