Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Teheran promet una "resposta brutal" a qualsevol ofensiva i diu que té el suport de Síria i Turquia

Israel busca aliances per a un atac contra l'Iran

La tensió entre Tel Aviv i Teheran creix. Israel pressiona Washington i Londres per dur a terme un atac a les instal·lacions nuclears iranianes. El país persa va advertir ahir que la seva resposta serà "brutal".

Israel, primera potència militar al Pròxim Orient i amb un arsenal nuclear no declarat, sempre ha vist l'Iran com el seu pitjor enemic. L'enemic que pot fer perillar, fins i tot, la seva existència pel programa d'enriquiment d'urani iranià. Aquest risc ara sembla més real que mai per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Ehud Barak, que pressionen el seu govern per llançar un atac a les instal·lacions nuclears iranianes. El ministre d'Afers Exteriors, Avigdor Lieberman, reticent en un principi a una intervenció, ha acabat acceptant-la. A la reunió de l'Agència de l'Energia Atòmica, prevista per al 8 de novembre, es podrien donar més detalls del programa nuclear iranià, una informació que pot ser clau en la decisió d'Israel i dels Estats Units d'atacar Teheran.

Ahir el president dels Estats Units, Barack Obama, en el marc de la cimera del G-20, va manifestar que el seu país, i també França, estan d'acord a mantenir "la pressió sense precedents" a l'Iran.

L'atac militar tindria el suport britànic, tal com va revelar dimecres el diari The Guardian. El ministeri de Defensa d'aquest país aposta, segons el rotatiu britànic, perquè els Estats Units liderin aquest atac. Ahir, però, un portaveu del govern de Cameron va matisar que Londres vol una "solució negociada" amb l'Iran, malgrat que no descarten "altres opcions". Segons The Guardian, el Regne Unit podria desplaçar vaixells i submarins a llocs estratègics els pròxims mesos, el primer pas d'una campanya marítima i aèria contra el règim totalitari dels aiatol·làs, que podria produir-se abans de les eleccions nord-americanes, al novembre del 2012.

Un "desastre" per a Obama

Fa just una setmana que el diari israelià Yediot Ahronot va filtrar les intencions secretes de Benjamin Netanyahu contra el règim d'Ahmadinejad. L'exagent de la CIA Bruce Riedel va dir al rotatiu que un atac a Teheran podria "encendre un conflicte regional des de l'Afganistan fins a la franja de Gaza" i suposar un "desastre" per a l'administració Obama. El diari kuwaitià Al-Jarida publicava ahir que els autors de les filtracions són els antics caps del Shin Bet, Yuval Diskin, i del Mossad, Meir Dagan. Segons Al-Jarida, Diskin i Dagan haurien passat informació a prominents periodistes d'Israel amb l'objectiu de prevenir un atac a l'Iran i castigar políticament Netanyahu i Obama. El diari deia també que el pla d'Israel d'atacar l'Iran ha passat del nivell de discussió al nivell de preparació.

El ministre d'Exteriors iranià, Ali Akbar Salehi, ha promès una "resposta brutal" a qualsevol atac al seu país i ha recordat la bona relació de l'Iran amb Síria i Turquia. "Som membres d'una mateixa família", va manifestar, i com a tal actuaran. Ahir, durant una visita a Líbia, Salehi va dir que estan preparats per al pitjor i que espera que els EUA "s'ho pensin dues vegades" abans d'actuar.

Demostració de força

Aquesta mateixa setmana Washington va aprovar un paquet de sancions a la república islàmica tres setmanes després que l'administració nord-americana acusés Teheran de ser darrere el complot que pretenia atemptar contra les ambaixades de l'Aràbia Saudita i Israel a Washington, així com assassinar l'ambaixador saudita. Una enquesta feta pel diari Haaretz revelava ahir que el 41% dels israelians es mostrava favorable a l'atac, mentre que un 39% va votar en contra. Un altre sondeig fet per aquest diari ha donat a conèixer que el 80% creu que un atac a l'Iran desencadenaria una guerra amb Hamàs, el grup que governa a Gaza, i Hezbol·lah, al Líban. L'enquesta mostra en canvi que el 54% dels araboisraelians entrevistats està en contra de l'atac.

Enmig de la incertesa d'un possible atac a Teheran, Israel va fer una demostració de força amb el llançament d'un míssil balístic capaç de transportar caps nuclears i d'assolir distàncies de 6.000 quilòmetres. L'exèrcit israelià insisteix que aquestes proves no tenen cap relació amb l'Iran, sinó que són una prova més d'una sèrie de maniobres militars que es fan a Itàlia, Grècia i Romania des de fa tres anys. Ahir al matí les sirenes van sonar al centre d'Israel com a part d'uns exercicis militars de protecció ciutadana en què se simulava un atac amb coets en zones civils. La majoria de cases israelianes tenen màscares antigàs i habitacions bunqueritzades amb portes de ferro. Col·legis, universitats i centres mèdics disposen també de refugis. Vénen "temps complicats", va dir el ministre de l'Interior israelià, Eli Yishai.

A aquesta situació cal sumar-hi la calma tensa entre la Jihad Islàmica i Israel després dels enfrontaments del cap de setmana passat, la decisió de Tel Aviv d'accelerar noves construccions als assentaments i la decisió del govern de Netanyahu de cancel·lar la transferència dels impostos que recapta dels palestins a l'Autoritat Nacional Palestina com a resposta a l'adhesió de Palestina a la Unesco. A aquesta llarga llista s'hi afegeix la intenció d'una nova flotilla de trencar el bloqueig a la franja de Gaza durant aquest cap de setmana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT