The New York Times / JerusalemChaim Amsellem no era el primer membre del Parlament que suggeria que la majoria dels ultraortodoxos haurien d'integrar-se en el món laboral, en lloc de viure dels subsidis per a l'estudi de la Torà a temps complet. Però quan ho va dir el mes passat, Israel es va adonar que ell mateix és un rabí ultraortodox i la seva franquesa va encendre un nou i ferotge debat sobre el ràpid creixement dels ultrareligiosos al país.
"La Torà és la cosa més important del món", va defensar-se Amsellem en una entrevista. Però ara més del 60% dels ultraortodoxos d'Israel no treballen, mentre que a la població general són el 15%. Segons ell, els estudis a temps complet finançats per l'estat haurien de reservar-se als millors estudiants que esdevindran rabins o jutges religiosos. "Els que no van per aquest camí -explica Amsellem- han de tirar endavant i guanyar-se la vida".
La ira dels rabins
Com a resposta a les seves declaracions, va ser expulsat del seu partit, l'ultrareligiós Shas, els líders del qual el van vilipendiar fins a tal punt que li van haver d'assignar un guardaespatlles. El diari del partit va publicar un suplement especial en què se'l descrivia com un Amalec, l'encarnació bíblica de tots els mals. La intensitat dels atacs des de les seves mateixes files, sembla donar-li la raó respecte a la creixent agressivitat en la defensa dels privilegis i les subvencions a llarg termini concedides als ultrareligiosos.
La qüestió no és només els centenars de milions d'euros repartits anualment als seminaris i a les assignacions per fills, sinó que la preocupació -i la ira- es basa en el dubte de si Israel pot sobreviure econòmicament si segueix encoratjant la cultura de no treballar. Cada vegada hi ha més programes estatals que volen animar els ultraortodoxos a buscar feina i a complir el servei militar, que és obligatori per a tots els altres jueus israelians. Però les veus crítiques diuen que aquestes iniciatives no són suficients, Amsellem pensa que el que necessita el país és, ni més ni menys, que "la revolució".
Haredim, intimidats per Déu
Els ultraortodoxos, coneguts en hebreu com a haredim , o aquells intimidats per Déu, són el 10% de la població d'Israel, que és de 7,5 milions de persones, però els haredim creixen ràpidament. Més enllà dels homes, més del 50% del les dones haredim no treballen, mentre que no ho fan el 21% de les dones jueves en general. D'altra banda, els haredim es casen molt joves i afavoreixen les famílies nombroses de vuit fills o més. Les inscripcions a les escoles primàries ultraortodoxes han incrementat en un 50% en els últims deu anys.
"Ens queden només uns quants anys per actuar conjuntament", alerta Dan Ben-David, un economista i director del Centre Taub d'Estudis Socials i Polítics d'Israel, un institut independent de recerca. "Si no, arribarem a un punt de no retorn", conclou Ben-David. Recentment el centre va publicar un informe alarmant: si les tendències actuals continuen, al 2040 el 78% de les escoles primàries d'Israel seran o bé ultraortodoxes o bé àrabs.
Chaim Dikman, de 27 anys, un oficial en cap d'un equip d'informàtics haredim de les forces de l'aire, fill d'una família amb onze germans, explica que és el primer a servir a l'exèrcit de la seva família. Els seus tres fills, diu, segurament no seran benvinguts en algunes de les escoles ultraortodoxes de l'assentament de Cisjordània on viu. Però, afegeix, "potser tampoc els haurien acceptat, perquè consideren que sóc massa modern", tot i que no té ni televisió ni internet a casa.
Alguns canvis socials
Avançant amb cura i en coordinació amb els rabins, la JDC-Israel, la sucursal del Comitè del Jueus Americans a Israel, ha estat pioner en programes militars, de formació professional i creació de centres d'ocupació per a haredim . Arnon Mantver, director del grup a Israel, explica que els haredim s'havien acostumat a viure de manera senzilla, sovint amb l'ajuda de la caritat. Però que ara, afegeix, han augmentat les despeses: "Els nens creixen, es casen i necessiten habitatge".
Buscant sortir de la pobresa, al voltant de 10.000 haredim han passat pel programes del JDC-Israel en l'última dècada, i uns quants milers cursen estudis seculars per a adults a campus especials.
A més d'això, el govern està debatent encoratjar els haredim a realitzar un any de servei a la comunitat com a conductors d'ambulàncies, bombers o similars, en substitució del servei militar. Després serien lliures d'escollir si volen integrar-se al món laboral o no. "El govern està posant més èmfasi a aconseguir que els haredim treballin -diu Isaac Herzog, ministre israelià de benestar i serveis socials-. Crec que són un motor important per a l'economia de cara al futur, i cada vegada veiem que fan més i més canvi".
