Barcelona.Itàlia va celebrar un referèndum l'any 1987, arran de l'accident nuclear de Txernòbil, per decidir què feia amb l'energia nuclear. I la resposta va ser contundent: "Nuclears, no gràcies". Això va representar el tancament de les quatre centrals que estaven operatives al país. I, des d'aleshores, d'energia nuclear a Itàlia no se n'ha produït. Ni un kilowatt. Però, paradoxes de la vida, se n'ha consumit. Es calcula que el 10% de l'electricitat en aquest país té l'origen en les centrals nuclears franceses.
Silvio Berlusconi va fer bandera del retorn de l'energia nuclear al seu país quan va tornar a accedir al govern l'any 2008. I en això treballava amb la convocatòria d'un referèndum per tombar el resultat del 1987 i amb contractes firmats amb la multinacional nuclear francesa Areva, quan va esclatar la central de Fukushima.
El primer que va fer Berlusconi va ser decretar una moratòria d'un any en tots els plans nuclears. L'objectiu era esperar que passés el sentiment antinuclear entre els italians arran de l'accident del Japó. Berlusconi també tenia l'esperança que el Tribunal Constitucional anul·lés, a causa de la moratòria, la consulta a les urnes sobre l'energia atòmica.
Però la justícia no li va donar la raó i diumenge i dilluns Itàlia torna a votar, 20 anys després, si vol les nuclears.
El govern de Berlusconi intenta com pot desmobilitzar l'electorat, amb l'objectiu de no arribar al 50% de participació, que és la barrera fixada per llei perquè sigui declarat vàlid.
El lobi antinuclear a Europa té països amb una llarga tradició de lluita contra les nuclears. Àustria n'és el gran representant. També hi ha Dinamarca, Grècia, Irlanda i Portugal. Ara falta veure en quin lloc de la taula se situa Itàlia.
