Publicitat
Publicitat

AUSTERITAT

Es publica la carta en què Trichet va demanar més retallades a Berlusconi

Itàlia revela les pressions del BCE

La premsa italiana ha publicat la carta que el BCE va enviar a l'agost al govern italià per demanar més mesures d'austeritat, un document que molt probablement també va remetre a Espanya.

No va ser casualitat que Espanya i Itàlia apliquessin noves mesures de disciplina fiscal el mes passat, pocs dies abans que el BCE iniciés el seu controvertit programa de compra de bons per frenar els atacs especulatius contra els dos socis de l'euro. El diari italià Corriere della Sera va confirmar ahir el que ja se sabia informalment, o almenys s'intuïa: el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, va exhortar els dos estats a posar en marxa immediatament noves mesures per tranquil·litzar els mercats. A canvi, el BCE va comprar bons espanyols i italians per alleugerir la pressió.

El Corriere va publicar ahir íntegrament la carta que Trichet va enviar al primer ministre italià, Silvio Berlusconi, per demanar-li més esforços. El document també estava signat pel successor de Trichet, l'italià Mario Draghi. El president del BCE començava la carta dirigint-se a Berlusconi com a "estimat primer ministre", i li deia que considerava "insuficients" els esforços fets fins aleshores per reduir el dèficit.

En el text, Trichet demanava "una acció urgent de les autoritats italianes per restablir la confiança dels inversors". A continuació li suggeria maneres de d'aconseguir-ho, com la reforma dels convenis col·lectius i l'abolició d'alguns organismes administratius. El BCE també aconsellava més retallades de la despesa pública -si és necessari, abaixant els sous, deia la carta- i demanava un avançament de l'entrada en vigor de mesures ja adoptades. Trichet i Draghi van deixar clar que la "gravetat de l'actual situació dels mercats financers" obligava a prendre les mesures necessàries immediatament i demanaven a Berlusconi que les aprovés mitjançant un decret llei.

Dit i fet. Després de les turbulències de l'agost i de rebre aquesta carta, el govern italià va aprovar el 7 de setembre un nou pla de retallades per estalviar 54.000 milions d'euros addicionals. Les mesures seguien el guió del BCE, però alguns dels suggeriments de Trichet, com una reforma del sistema de pensions, finalment van ser descartats per Berlusconi.

Espanya no ho admet

A principis d'agost, les primes de risc d'Espanya i Itàlia es van disparar fins a màxims històrics, fet que va obligar el BCE a actuar. El primer ministre italià no ha negat la pressió de Trichet per aprovar més reformes a canvi de la compra de bons, però Espanya insisteix que les seves decisions són de collita pròpia. La ministra d'Economia, Elena Salgado, sempre ha dit que el seu govern manté converses amb el BCE però que l'autoritat monetària europea no dicta les iniciatives espanyoles contra la crisi.

Això sí, se sap que Espanya també va rebre una carta de Trichet a l'agost. I que Espanya va seguir el mateix camí que Itàlia després de les turbulències dels mercats de deute. De cop i volta, el president de l'executiu espanyol va decidir modificar la Constitució per limitar el dèficit, una vella reivindicació d'Alemanya i del mateix BCE.

Quan se li va preguntar a Trichet si havia condicionat la compra de bons italians i espanyols a l'execució de noves retallades, el president només va admetre que havia "llançat missatges". El contingut de la carta feta pública per la premsa italiana posa en relleu que el BCE feia alguna cosa més. En aquesta situació, ¿tenien marge els governs per negar-se a seguir els suggeriments del BCE? A canvi de les mesures aprovades a Itàlia i Espanya, Jean-Claude Trichet va forçar la màquina del Banc Central Europeu i va invertir milers de milions en deute d'aquests dos països, cosa que li va generar crítiques de països com Alemanya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT